10 Francesc Pujols, que va morir avui fa 53 anys, va forjar la ciència general de l’existència al seu Concepte general de la ciència catalana, del 1918, un sistema que després va anomenar hiparxiologia, amb antecedents com Llull i Sibiuda. Pujols havia llegit molt i paït bé; per exemple, els seus articles sobre Kant em van ajudar a copsar-li aspectes que abans no havia filat. L’objectiu d’aquestes ratlles és, però, reflexionar sobre la caracterització pujolsiana de la hiparxiologia com a “ciència general mostrant els trets de les ciències particulars” que són -diu i ho diu bé- observació i experimentació. El que no diu és que cal que la primera sigui sistemàtica i la segona controlada, uns aspectes típics de les ciències. Què pot ser una ciència general de l’existència més enllà del fet que, primer, ha de ser ciència? ¿No hi havia i hi ha la biologia, que, tot i això, no diu res dels “esperits purs” de Pujols?

]]>