10 En només tres dies, des del matí de l'1-O fins al vespre del discurs del rei, ha caigut una gran màscara. El que ara es revela és pitjor del que molts haguessin imaginat. No és casualitat que Rajoy (o el que hi ha al seu darrere) iniciés el 2006 la recollida de signatures contra l’Estatut, que va portar a la sentència 31/2010, descrita per Javier Pérez Royo, catedràtic de dret constitucional a la Universitat de Sevilla, com a “cop d’estat que va fer el PP a través del Tribunal Constitucional” (“L’obligació de Rajoy”, ARA, 4 d’octubre). 'Cop d’estat' no és una expressió que es pugui emprar amb frivolitat. Però les polítiques que ha tingut Rajoy com a cap visible semblen específicament dissenyades per esperonar l’independentisme (que encara era minoritari quan ell va arribar al poder) fins a arribar al moment actual, en què el poder central té una coartada perfecta (amanida de mentides i cinisme i secundada per l’aplicació fora de context d'unes lleis i per l'incompliment d'altres) per fomentar el patriotisme espanyol, deixar fora de joc els seus rivals i blindar-se en el poder, i tornar de manera cada vegada més explícita cap al totalitarisme i la retallada de llibertats a tot l’Estat. La convergència de monarquia i dictadura (explícita o implícita) no és impensable, malgrat el segle XXI i les lluents façanes de la Unió Europea. (Alfons XIII ja va donar suport a Primo de Rivera.) Si anomenen 'colpistes' els votants, no és precisament perquè alguna mena de colpisme corre per la seva imaginació?

]]> El doctor Richard Horton dirigeix des de fa molts anys el setmanari The Lancet, una de les dues revistes mèdiques més prestigioses del món. En el número de l’11 d’abril va atrevir-se a explicar uns fets que podrien nodrir una novel·la d’intriga. La setmana anterior havia participat en un simposi a porta tancada, al Wellcome Trust de Londres, amb destacats científics i representants governamentals. Se’ls va demanar no fer fotos ni citar noms. El tema que tractaven sembla innocent: fins a quin punt la recerca biomèdica és avui científicament fiable. Doncs no, o no gaire. “Molt del que es publica és incorrecte”, va afirmar una de les anònimes eminències. El mateix Horton conclou que “el cas contra la ciència és ben clar: bona part de la literatura científica, potser la meitat, pot ser que simplement sigui falsa”.

]]>