El futur d’una societat també es construeix a les escoles. A Catalunya estem forjant el nostre futur amb les ambicioses mesures contra la segregació escolar que ha aprovat el Govern.

Ens resulta difícil d’imaginar una escola sense exàmens i notes. Tot i que només són dues eines al servei de l’aprenentatge, a vegades sembla que la principal finalitat de l’escolaritat consisteixi a superar avaluacions que permetin obtenir el títol corresponent. Els alumnes esperen que els docents els recompensin en forma de “notables” o “excel·lents” i alguns creuen que si els alumnes no temessin suspendre no s’esforçarien de la mateixa manera.

En la nostra societat creiem que el temps és or i el volem rendibilitzar. Fins i tot el temps lliure dels infants i adolescents pateix una competència ferotge. Els números no quadren quan sumes tot el que se suposa que hauríem d’encabir en l’horari des del moment que surten de l’escola: dormir, conviure i fer activitats en família, els deures, jugar, llegir i el temps creixent de connexió a internet. Us sembla excessiu? Encara hi hem d’afegir les moltes activitats d’educació extraescolar. Ja han esdevingut un estàndard per a la majoria dels infants, i les famílies han après a valorar la diversitat i la qualitat de l’oferta existent.

S’acaba el curs escolar i és hora de sospesar què hem fet realment per millorar l’educació i què podem esperar del curs que ve. El compromís professional dels mestres mou muntanyes. Però ¿estem acompanyant amb polítiques la creixent aspiració d’un canvi educatiu o només maldem per sostenir un edifici esquerdat per les retallades? Si féssim cas dels titulars podria semblar que estem fent una reforma integral de l’educació, malgrat que la realitat és molt més modesta. Després d’una revisió, crec que hem de felicitar moltes de les iniciatives que s’han anunciat i alhora ser crítics amb la poca coherència amb què després es despleguen.