Aquest text sorgeix arran d’un article del David Fernàndez publicat a l'ARA el 31 de gener. No pretén ser una rèplica, en primer lloc perquè no me’n veig capaç; la seva narrativa és rica i fins i tot espaterrant en alguns fragments. I sobretot, perquè coincideixo amb la seva anàlisi de la realitat en un alt tant per cent.

El mot dóna pistes sobre l’ús. Serveis públics, és a dir, útils per a la comunitat. L’anàlisi que fem dels urinaris o WC instal·lats a la via pública no pot oblidar aquest origen. Barcelona és una ciutat amb una àmplia població flotant, gent que hi treballa però no hi viu, persones de comarques que “baixen” a la ciutat, turistes, passavolants o ciutadans que treballen al carrer. No donar “serveis” a aquesta població itinerant és descarregar aquesta funció en el sector privat. El resultat és que bars i restaurants assumeixen la tasca.