<![CDATA[Ara.cat - Anna Sallés]]> 10 <![CDATA[La memòria del franquisme]]> Durant la primera quinzena d’agost vaig tornar a viatjar per una bona part del nord d’Itàlia. El que colpeix més d’aquell territori, a banda de la bellesa de les seves ciutats -Gènova, Bolonya, Pàdua, Mòdena, Màntua, Ravenna, Parma, Cuneo-, és la multiplicació dels espais de memòria que hi podem trobar. Plaques, monuments, noms de places i carrers recorden alguns dels moments cabdals de la història italiana, des de la revolució del 48 i la lluita per la unificació, amb els seus herois de rigor (Mazzini, Garibaldi, Cavour), fins al combat i la resistència contra el feixisme i el nazisme. La primera notícia que vaig tenir sobre la polèmica de les estàtues del Born em va arribar mentre visitava, per pur atzar, un poble anomenat Borgo San Dalmazzo, que és a uns deu quilòmetres de Cuneo i que està situat al peu dels Alps. L’Oficina de Turisme em va informar que allà hi havia un espai de memòria dedicat a la Deportació. Hi vaig anar pensant que hi trobaria una simple làpida recordatòria, però el que vaig trobar va ser un gran memorial: en una estació ferroviària en desús i en una antiga via hi havia dos vagons en els quals van ser deportats a Auschwitz 349 jueus, el novembre del 1943. Eren jueus que havien fugit de diversos territoris ocupats pels nazis i que havien arribat a Borgo San Dalmazzo després d’una dura travessia pels Alps. Del total de deportats en van sobreviure nou. Davant d’aquell memorial tan impactant que recordava una de les grans tragèdies i infàmies del segle XX, vaig pensar que la polèmica de les estàtues -i vull dir que a mi personalment no m’agradarà gens trobar-les- era una tapadora que amagava una qüestió molt més de fons i molt més important: què cal fer amb el Born? Quina memòria reivindiquem? Segons Ricard Vinyes, la memòria és un “dret civil que l’administració ha de garantir i de regular perquè tots els que vulguin tenir accés a la construcció de la imatge del passat ho puguin fer, si volen” (ARA, 04/08/2016). Deixem-ho aquí.

]]> <![CDATA[Del federalisme a l’independentisme]]>

Resulta una decisió difícil canviar el sentit del vot, quan de manera més o menys convençuda o entusiasta, una s’ha mantingut fidel a unes sigles. Voldria fer una mica d’història perquè es pogués comprendre un gir que m’ha portat a mi, però també a molts altres que venim de l’òrbita de les esquerres, a demanar el vot per l’independentisme.

]]>