Cada vegada que ens espantem perquè es declara un brot d’una malaltia infecciosa -l’Ebola a l’Àfrica occidental, el 2014; la síndrome respiratòria del Pròxim Orient per coronavirus (MERS) a la península Aràbiga i a Corea del Sud, el 2012 i el 2015 respectivament, i ara el virus de Zika a l’Amèrica del Sud, l’Amèrica Central i el Carib- els dirigents polítics, la ciutadania i els mitjans de comunicació exigeixen explicacions, orientació i prediccions. Sovint també expressen la seva indignació perquè no s’hagi fet prou per evitar-ho. Doncs bé, actualment, tothom pregunta sobre el Zika: com s’ha gestat aquesta crisi? Què hem de fer per posar-hi fi? Oblidem immediatament el brot que la va precedir i no prevenim els que sabem que s’albiren a l’horitzó. Tant és així que avui dia gairebé ningú no vol parlar de l’Ebola o del MERS o del que hem fet o deixat de fer per evitar una recurrència sagnant.