<![CDATA[Ara.cat - Montserrat Esquerda]]> 10 <![CDATA[Trasplantaments, porcs i bioètica]]>

Fa pocs dies ens arribava la notícia que s’havia portat a terme un xenotrasplantament cardíac amb un òrgan procedent d’un porc genèticament modificat. Hi ha titulars que cal llegir-los amb calma i uns quants cops per poder entendre què ens estan dient. El Sr. Bennett, un home de 57 anys amb una malaltia cardíaca terminal, que no era candidat a rebre un cor humà, va acceptar de forma experimental i per ús compassiu, rebre un òrgan procedent de porc.

]]> <![CDATA[La vacuna: el nou repte ètic de la pandèmia]]> Estem començant a entendre que la gestió de la pandèmia passarà per un conjunt d’estratègies, algunes de sanitàries i altres de socials. I una de les estratègies, que no l'única, serà la vacuna.

]]> <![CDATA[Esperant la vacuna contra la covid-19]]> Una de les pel·lícules més referenciades aquests mesos de pandèmia és Contagi, en què un virus altament letal s’estén per tot el planeta. En una de les escenes finals, apareix un sorteig... Sortegen qui ha de rebre primer la vacuna. Sorprèn la curta durada de l’escena malgrat la profunditat de la qüestió: com es distribueix una vacuna si no hi ha dosis suficients? És ètic fer-ho per sorteig?

]]> <![CDATA[Hem descobert que la bioètica era de debò]]>

En molts pocs dies, ni tan sols setmanes, ens ha canviat el marc de referència en què vivim. Joan Didion, autora del llibre L’any del pensament màgic, va escriure: “La vida canvia ràpidament, la vida canvia en un instant. T’asseus un dia a sopar i la vida que coneixes s’acaba”. Tots compartim potser aquesta sensació, aquests dies: ens vam asseure un moment i quan ens vam aixecar de la cadira, la vida que coneixíem havia desaparegut.

]]> <![CDATA[L’empatia en el nou entorn sanitari]]> Recordo aquests dies una entrevista a la ràdio a Carles Capdevila, feta per Albert Om arran del Premi Nacional de comunicació, en què explicava com en un moment en què li estaven fent una prova mèdica dolorosa i llarga, una professional sanitària se li va apropar i li va donar la mà, i com aquesta mà el va ajudar a suportar el patiment.

]]> <![CDATA[La Noa o les vides trencades]]> En la nostra societat hi ha combinacions de paraules que criden particularment l’atenció. Per exemple, aquelles que relacionen mort amb nen o jove. Si a aquesta combinació s’hi associa la paraula eutanàsia, la notícia ens causa un impacte directe.

]]> <![CDATA[Més dubtes que respostes]]> No és gens complicat: mentre escric aquestes línies tinc quatre pàgines obertes on he arribat amb una ràpida cerca a internet, amb un gran ventall de possibilitats obertes (si vull un nadó amb els meus òvuls, sense, amb esperma conegut o desconegut, els països disponibles, un llistat de garanties…). No tinc encara cap catàleg de dones disponibles, però tinc la sensació que tampoc costaria gaire aconseguir-lo. Ah!, ofereixen xerrades informatives en diferents ciutats properes.

]]> <![CDATA[La bona mort: ampliant mirades]]> El debat sobre la bona mort apareix amb certa freqüència i s’ha revifat darrerament lligat a diferents propostes legislatives. És important poder ampliar mirades, ja que els debats sobre el final de la vida no es queden en la regulació legal d’una pràctica, sinó que guarden una relació clara i consistent amb la manera que té una societat de plantejar-se la mort, els límits de la vida, la malaltia i el patiment.

]]> <![CDATA[Genètica, ètica i estètica]]> La revista Nature va publicar a principis d’agost un nou article sobre genètica, un estudi que ha aconseguit reemplaçar el gen causant d’una malaltia cardíaca hereditària en un embrió humà mitjançant la tècnica del CRISPR-Cas9, que seria una mena de retalla-i-enganxa genètic. No és el primer cop que es recanvia un gen, però aquest estudi aporta alguna millora en aspectes clau, com per exemple evitar mutacions addicionals secundàries i no desitjades en l’embrió, com havia passat en estudis previs.

]]> <![CDATA[La societat plural, un repte per als metges]]> Fa pocs dies ens va arribar des d’Itàlia la notícia d’un cas colpidor: una noia de just 18 anys ha mort per una leucèmia per rebuig del tractament. La noia va ser diagnosticada amb 17 anys i tant ella com els seus pares es van negar a la quimioteràpia. Un jutjat de menors va retirar la custòdia als pares, que van marxar a Suïssa amb ella perquè seguís un tractament alternatiu -amb cortisona i vitamina C- que no va funcionar. El pronòstic d’aquest tipus de leucèmia amb tractament estàndard és molt bo.

]]> <![CDATA[L’homeopatia: enganyar o no enganyar?]]> Una recent metanàlisi, publicada per Paul Glasziou al BMJ, en què s’estudien 176 assaigs clínics, torna a demostrar que l’homeopatia no funciona. Però aquesta contundent, i reiterada, afirmació no sembla que afecti els seus usuaris ni la freqüència del seu ús.

]]> <![CDATA[‘Hackejant’ el genoma humà]]> “Hi ha dos nuclis que els homes no haurien d’haver tocat mai: el nucli atòmic i el nucli cel·lular. I l’enginyeria genètica portarà conseqüències molt pitjors que l’energia atòmica”. Aquestes contundents paraules, escrites poc abans de morir pel genetista Erwin Chargaff (1950-2002), alertaven sobre les possibles conseqüències del desenvolupament de la genètica, una de les branques de la ciència que han presentat una evolució més espectacular.

]]>