Amb motiu de la Diada, l’ARA ha demanat als presidents de la Generalitat la seva opinió sobre com veuen la relació entre Catalunya i Espanya i els principals desafiaments que enfronta el país. Només Jordi Pujol ha excusat la seva participació per no interferir en el moment polític.

La Diada Nacional d’enguany torna a ser una reivindicació d’allò que érem, d’allò que som i d’allò que volem ser. Catalunya tornarà a sortir als carrers de manera pacífica per mostrar que la força d’un poble com el nostre resideix en la fermesa i la persistència en la nostra autoafirmació com a nació. Per demostrar, un cop més, que la independència és una opció política majoritària a la societat catalana.

En el moment en què el periodisme viu temps d’incerteses, la pèrdua del Carles Capdevila, que s’estimava l’ofici amb noblesa, passió i professionalitat, ens augmenta el desconsol a tots els que l’hem procurat estimar de la mateixa manera. La mort prematura, en plena maduresa creativa, ens priva d’ell quan més falta ens feia.

Johan Cruyff ha desaparegut, però el seu futbol el continuarem veient cada setmana i el continuarem gaudint durant molt de temps. Ell va ser el creador de l’actual sistema de joc del Barça, que l'ha convertit en un equip guanyador. Cruyff va acabar amb les urgències històriques, el victimisme i el conformisme que havien caracteritzat el club històricament i, primer com a jugador i després, sobretot, com a entrenador, va situar el Barça al món amb el Dream Team.

La mort inesperada i prematura de la Muriel Casals ens deixa sense una de les veus i personalitats que ha contribuït decisivament a canviar la historia recent d'aquest país. Totes les Muriels que hi ha entre els qui l’hem coneguda en alguna de les etapes de la seva vida són la mateixa, i l’endevinem de seguida quan ens posem a parlar d’ella; tant li fa si és algú que l’hagi vist treballar des del seu primerenc compromís polític o algú que n’hagi vist la darrera versió. Sempre era la mateixa en el caràcter i les conviccions, en la manera d’expressar-se i en la manera de tractar els altres. Parlar de política, de cultura, de llengua o de país era un tot, i per això la Muriel contemplava aquesta etapa del país amb una il·lusió emocionada que amb prou feines podia dissimular, sobretot en les grans ocasions. Una etapa en què tot allò que li ha importat al llarg de la vida confluïa en un projecte coral: la independència de Catalunya empesa des de la societat civil, de manera transversal i amb la complicitat de la política parlamentària de la qual ella havia acceptat de formar part com a darrer acte de servei.