L’any 1995, la Santa Seu va decretar la fragmentació del bisbat de Lleida i 111 parròquies van ser adscrites al nou bisbat de Barbastre-Montsó. La decisió va ser percebuda com un gest d'afirmació espanyolista, alineat amb interessos polítics contraris a la Catalunya autonòmica. Va suposar una pèrdua territorial, pastoral i simbòlica per al bisbat de Lleida, que les institucions catalanes i lleidatanes van acceptar submisament. Aquest canvi va provocar la demanda de retorn de les obres d’art conservades a Lleida i el cas va prendre una forta càrrega política i mediàtica, i es va convertir en una disputa simbòlica entre dues maneres d’entendre la identitat cultural i religiosa. L’evolució dels límits de la diòcesi de Lleida és un cas paradigmàtic de desajust històric entre les fronteres polítiques i les eclesiàstiques que ha generat controvèrsies no només administratives, sinó també identitàries, culturals i patrimonials.