El 13 de gener del 2024 hi haurà eleccions presidencials a Taiwan. Tot i que podria semblar que parlem d'uns comicis remots que no ens han d'afectar gaire, el cert és que l'eco del seu resultat pot arribar a tenir repercussions globals. Encara falten mesos, i hi pot passar de tot. De moment, segons les enquestes, el que sembla més probable és que les torni a guanyar el candidat del DPP, el Partit Democràtic Progressista, el partit que ja fa vuit anys que és al poder, que està a favor de mantenir l'statu quo i que refusa que la República Popular de la Xina absorbeixi Taiwan (oficialment República de la Xina). 

Des dels anys previs a l'accés al poder de Xi Jinping el 2012, la Xina ha fet un gir autoritari que ha comportat la neutralització de qualsevol veu discordant. En dècades anteriors, sota els mandats de Jiang Zemin i Hu Jintao, es van anar obrint espais d’una certa pluralitat informativa, ideològica i cultural, després d’haver marcat amb sang indeleble, el juny del 1989 a la plaça Tiananmen, la línia que en cap cas es podia travessar: el qüestionament de l'autoritat del Partit.

Aprofitant que els focus mediàtics globals estan prou distrets i que a Hong Kong (i a mig món) gairebé tothom és encara mig confinat a casa, el lideratge xinès ha decidit prémer l'accelerador i començar a resoldre a la brava la pervivència dins dels seus dominis d'una anomalia democràtica que s'havia compromès a fer durar fins l'any 2047. Ara es vol que tingui els dies comptats. Un país, un sistema sembla que ha de ser la nova normalitat que es vol imposar.

El dinovè congrés del Partit Comunista de la Xina confirma un camí d’enduriment i concentració de poder que va començar ja fa cinc anys. Quan Xi Jinping va arribar al poder, es va produir el miratge de confondre el seu aire afable amb la figura d’un reformista que obriria la Xina cap al mercat i les llibertats. Però va saltar la sorpresa. Va començar a citar tant els clàssics confucians com les ocurrències paradoxals de Mao Zedong. Va emprendre una purga en nom de la lluita contra la corrupció que el va fer molt popular entre els xinesos, tips de la cleptocràcia institucional. De passada, li va permetre treure de la circulació tots els enemics i destorbs polítics que va trobar pel camí.

Ha mort el primer premi Nobel de la pau empresonat al seu país des que l’any 1938 moria de tuberculosi el pacifista alemany Carl von Ossietzky, custodiat per la Gestapo en un hospital. Llavors, com ara, la comunitat internacional es va acontentar cínicament amb uns quants minuts de gesticulació passatgera.