Si es col·loca una granota en aigua bullent, saltarà immediatament per salvar-se. Tanmateix, si es posa en aigua freda i s’augmenta gradualment la temperatura, la granota no percebrà el perill i morirà bullida sense intentar escapar-se. Aquest fenomen, conegut com la “síndrome de la granota bullida”, descriu un procés d’adaptació gradual al canvi que pot tenir conseqüències tràgiques i irreversibles. És una estratègia comunament emprada per explicar diversos fenòmens socials i polítics, inclòs l’ascens del nazisme i el seu resultat tràgic en forma de genocidi. És altament improbable, si no impossible, que Hitler hagués obtingut el suport dels ciutadans alemanys si s’hagués presentat a les eleccions del 1933 amb un programa polític que inclogués el seu pla d’exterminar jueus, gitanos, testimonis de Jehovà i altres minories a través d’un sofisticat sistema de camps d’extermini i cambres de gas. Una política així no hauria trobat suport entre la ciutadania alemanya. Ningú, ni tan sols els més convençuts de la superioritat de la raça ària, probablement haurien donat suport a un partit que sostingués tal barbaritat en el seu ideari polític.

Els darrers dies, arran dels incidents violents a Torre Pacheco (Múrcia), el líder de Vox, Santiago Abascal, ha tornat a desplegar la seva retòrica més aspra en qualificar la immigració irregular de plaga. En una roda de premsa el 14 de juliol, va descriure la situació com una “autèntica plaga” a escala nacional. Altres membres de la seva formació han exigit deportacions massives i es neguen a condemnar les crides a la “caça” de migrants llançades per grups ultres. L’elecció del mot no és innocent: les plagues són destructives, invasives, impossibles de controlar; provoquen fàstic i por i cal exterminar-les. De moment, és cert, Vox no arriba tan lluny: el seu programa no proposa literalment la “caça” ni l’extermini, sinó l’expulsió immediata i generalitzada, fins i tot dels fills de migrants ja nascuts a Espanya. Però les paraules són llavors: quan es normalitza anomenar plaga a un grup humà, el següent pas –la “caça” o l’“extermini”– comença a considerar-se socialment justificable.