La tristesa no té fi, però la felicitat sí. La frase, immortalitzada en una cançó de bossa nova, captura com l'alegria pot ser fràgil, fugaç i preciosa. El 3 de gener, durant unes hores extraordinàries, els veneçolans la van assaborir mentre la notícia corria com la pólvora: Nicolás Maduro, l'home que ha reprimit i arruïnat Veneçuela, havia estat destituït en una espectacular operació militar americana. L'impacte va ser no només polític sinó també emocional. A Caracas i Maracaibo, a Miami i Madrid, els veneçolans es van permetre imaginar un futur ple de dignitat i esperança i un retorn a la vida normal.