10 Hi ha una confiança quasi cega –i una immensa eufòria– en les capacitats de la tècnica per resoldre tots els nostres problemes. Centrem-nos ara en la possibilitat d’augmentar la nostra longevitat fins al punt de no envellir ni morir. Hem conquerit vida als anys i en volem més. Segurament a tothom li plaurà poder disposar de molts més estius, sobretot si els problemes de l’edat (que semblen reduir-se a malalties i decrepitud) s’han resolt tècnicament. Ser gran sense fer-se vell, tenir temps per reemprendre, reinventar-se; tenir tot el temps del món per acumular experiència i experiències sense cansament.

]]> Amb el nom humanitat al·ludim tant al conjunt d’humans com al valor que atribuïm a cada membre del conjunt. Kant ho va explicitar magníficament amb el seu imperatiu categòric: “Tracta la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol altre, sempre com un fi en si i mai només com un mer mitjà”. En ser la font i condició de possibilitat de la qual brollen la resta de valors, va considerar que el valor humanitat era absolut. Els humans atorguem valors depenent de l’interès que ens suscitin les coses, de la relació que hi mantinguem, així que les coses només tenen valors relatius. Per això va sentenciar que “les coses tenen preu, les persones dignitat”. La capacitat de crear valors, i en darrer terme, de no obeir a més normes que les que un s’ha donat, és el que per al filòsof alemany ens dota de dignitat, una cosa així com el dret a tenir drets (Arendt).

]]>