Fa només sis mesos que soc mare. Encara estic en pràctiques. Escric aquestes línies durant l’insomni que em provoca la primera febrada del meu fill, que respira profundament sobre el meu pit. He sigut mare amb 37 anys. Segons un metge encantador que vaig tenir el plaer de conèixer en un CAP de Cantàbria aquest estiu, “Massa gran per ser mare”. Vaig decidir que volia ser mare després d’haver-me passat la vida estudiant i treballant, i al cap de poc em vaig quedar en estat de manera natural. Molt afortunada. Vaig passar les 40 setmanes d’embaràs plàcidament i patint pel covid i pel moment del part. Ara he entès que el part no és el final, sinó només el principi de tot.

Israel Ruiz (l’Hospitalet de Llobregat, 1971) és des de fa 12 anys el vicepresident i el tresorer del Massachusetts Institute of Technology (MIT), un dels centres universitaris de més prestigi dels EUA dedicat a la recerca i la innovació. Gestiona els recursos humans de la institució, un pressupost de 2.400 milions de dòlars i un fons patrimonial de més de 17.000 milions, unes xifres astronòmiques i impensables en l’entorn català. Atén l’ARA abans de l’entrega del premi Impulsa Cultura 2019, de la Fundació Catalunya Cultura.

“Ravioli de llebre amb la seva bolonyesa i la seva sang”. Aquest era el nom del plat -Ferran Adrià prefereix dir-ne “elaboració”- número 38 que el comensal degustava a El Bulli durant la temporada 2011, l’última. “Intentàvem ser creatius amb el menjar i amb els noms que hi posàvem, utilitzàvem metàfores i sobretot molt d’humor, una cosa impensable a la cuina fins a aquell moment”, explica rient Adrià.

“L’experiència sensoperceptiva més completa és la degustació de menjar, en què intervenen tots els sentit. L’únic que s’hi assembla és l’acte sexual”, assegura el xef Ferran Adrià (l’Hospitalet de Llobregat, 1962) assegut a la redacció del diari ARA mentre prepara aquest número especial dedicat al món de l’alimentació. Al diari d’avui les notícies no van il·lustrades amb les seves pertinents fotografies, sinó amb productes, la primera matèria de la cuina. “Si no hi ha producte, no hi ha cuina”, sentencia Adrià. I avui tampoc hi hauria imatges al diari.

“M’exalta el nou i m’enamora el vell”, deia J.V. Foix, i la directora de l’ARA, Esther Vera, sempre hi afegeix que a “l’ARA es fa vell periodisme amb noves eines”. Dimarts, a Berlín, en el marc de la trobada internacional d’editors de premsa, l’Associació Mundial de Diaris i Editors de Notícies (WAN-IFRA, per les seves sigles en anglès) va reconèixer la innovació que es fa en el diari en paper. En concret, l’associació va entregar el guardó d’or dels Print Innovation Awards en la categoria d’edicions especials als diaris comissariats per artistes i el guardó de plata, en la mateixa categoria, als diaris dedicats al còmic. Aquests premis van rebre més de 54 candidatures de 19 països diferents.

Es consideren menys conscienciats respecte a la cura del medi ambient i, alhora, menys responsables dels problemes mediambientals. Són els que menys reciclen, reparen o compren productes de segona mà. Tampoc els interessa comprar productes sostenibles, de proximitat, de comerç just o de temporada. Són el segment de població classificat com a “despreocupats” per l’estudi Els ciutadans i l’economia circular, situació actual i perspectives de futur, elaborat per Creafutur amb el suport d’Esade. El més preocupant de tot és que aquest segment compta amb una proporció significativa de joves de 18 a 29 anys.

Ahir dijous va ser el Dia Internacional de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), una malaltia neurodegenerativa de la qual se saben molt poques coses. Un 10% dels casos són genètics, de la resta se’n desconeixen les causes i, de moment, no té cura. Provoca la paràlisi de tot el cos i fins i tot la pèrdua de la parla, però deixa les facultats mentals intactes. Pau Torres, un enginyer en telecomunicacions, va ser diagnosticat fa cinc anys i ja es prepara per quan no es pugui comunicar, però té clara una cosa: “No t’has de preocupar pel que vindrà, perquè si no no gaudeixes del present”. Gina Córdova, la seva dona, és el motor de la família.

Julio Rodríguez (Ourense, 1948) va ser militar de carrera i cap de l’estat major de la Defensa amb Carme Chacón de ministra. Ara és el secretari general de Podem a Madrid. A Mi patria es la gente (Península) explica la transició cap a la formació lila. L’anomenen “el general de Podem”. Quan va fer el salt a la política li deien “traïdor” al carrer. “Una anècdota”, recorda.

Imma Marín és diplomada en magisteri per la UAB, però no s’ha dedicat mai a l’educació convencional. És fundadora d’una empresa de consultoria per a institucions educatives i empreses basada en el joc i la ludificació. Presideix l’Associació Espanyola pel Dret dels Infants a Jugar, des d’on defensen la importància de jugar a totes les edats. Publica '¿Jugamos?' (Paidós Educación), en què propugna el joc com a eina per canviar l’educació.

Són dos quarts de set del matí. Sona el despertador del mòbil. Allarga el braç fins a la tauleta de nit on hi ha l’aparell. Amb un ull obert i l’altre encara tancat, l’atura. Abans, fins a tres ocasions ha clicat a “Ajornar”... Sense llevar-se del llit i en la foscor, la claror de la pantalla de l’smartphone li il·lumina la cara. A fora fa fred i la mandra s’imposa.

Era l’octubre del 2013 i a l’antiga seu de Loteria de Catalunya, a la Via Laietana de Barcelona, l’expectació era màxima. Hi havia una cinquantena de periodistes, una munió de càmeres de televisió i fotògrafs. Fins i tot una catifa vermella. No hi faltava ningú. Tres consellers de Mas feien una roda de premsa: Felip Puig, d’Empresa i Ocupació; Neus Munté, de Benestar Social i Famílies, i Andreu Mas-Colell, d’Economia i Coneixement. Es presentava en societat la Grossa de Cap d’Any, la primera loteria passiva fora del radi d’acció de la totpoderosa LAE (Loterias y Apuestas del Estado). Però aquell dia no només es va presentar en societat el capgròs, també va ser la presentació en societat d’Elsa Artadi (Barcelona, 1976), que amb la seva espontaneïtat i la seva didàctica de professora universitària es va posar ràpidament els periodistes a la butxaca, fent ombra als tres veterans consellers.

Ramon Rami (Barcelona, 1956) és el cap de cirurgia toràcica de l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa i és un expert en carcinomes de pulmó. Des de fa més de 20 anys és membre de l’Associació Internacional per a l’Estudi del Càncer de Pulmó. Des del 2009 que presideix el comitè que s’ha encarregat de revisar i actualitzar la guia que s’utilitza arreu del món per millorar la classificació del càncer de pulmó i contribuir a afinar el seu pronòstic i tractament. A més, Rami és un expert en la vida i l’obra de l’autor anglès Graham Greene, però això ho descobrireu a l’ Ara Llegim demà.

David Summers (Madrid, 1964) va publicar el 1985 el seu primer disc amb Hombres G. Al cap de 32 anys ha escrit el seu primer llibre: Hoy me he levantado dando un salto mortal (Alienta), amb la frase més famosa del Voy a pasármelo bien.

Ismael Nafría (Barcelona, 1968) publica La reinvención de The New York Times després d’haver-se passat un any a la Universitat de Texas, a Austin. Coneix a la perfecció les interioritats de la prestigiosa capçalera i en el llibre detalla “com la dama gris del periodisme s’està adaptant (amb èxit) a l’era mòbil”.

Patricia Merino (Bilbao, 1961) ha escrit el llibre Maternidad, igualdad y fraternidad (Clave Intelectual), en què és molt crítica amb la visió que tenen de la maternitat tant el feminisme hegemònic com el patriarcat. “Una de les principals eines del patriarcat és la precarització de la maternitat, que condemna moltes mares a una ciutadania de segona”, assegura, i reivindica una dimensió política de la maternitat.

El sistema electoral o el mètode utilitzat per traduir els vots en escons varia molt en funció del país i acostuma a ser un reflex de la seva evolució històrica. Una manera de catalogar els sistemes electorals és segons si són proporcionals o majoritaris. La proporcionalitat és el grau de semblança que hi ha entre el percentatge de vots i el percentatge d’escons que obtenen els partits. “Que un sistema electoral sigui molt proporcional no significa que sigui millor”, explica a l’ARA Agustí Bosch, professor de ciència política de la UAB, que afegeix que “pot ser molt adequat, per exemple, per gestionar societats molt fragmentades i conflictives (com passa a Israel) però també pot ser inadequat per a altres societats i generar problemes, com ara que els governs duren molt menys, com en el cas d’Itàlia durant la segona meitat del segle XX”. Pel que fa al sistema majoritari, anomenat first-past-the-post, és el que presenta una magnitud de circumscripció uninominal i en el qual qui té més vots s’endú l’únic escó en joc. Un dels avantatges d’aquest sistema és que fa possible una relació més directa entre diputats i electors.

La notícia saltava a la roda de premsa posterior al consell de ministres del divendres 20 de novembre del 2015. En aquell moment, el govern espanyol amenaçava la Generalitat de no pagar-li el FLA -ni el tram ordinari ni l’excedent- si no acreditava que les despeses que feia no servirien per finançar “ veleidades independentistas ”. El BOE del 21 de novembre publicava en els annexos I i II un llistat de les despeses considerades fonamentals, “ servicios públicos fundamentales y otros servicios públicos prioritarios ”, les úniques que pagaria el FLA, i obligava la interventora general i els tècnics de la Generalitat a acreditar factura per factura que 3.150 milions d’euros eren per a farmàcies, concerts sanitaris i socials, proveïdors de l’àmbit de la salut, programes educatius o ajuts a la dependència. El llistat també incloïa despesa corrent (proveïdors de neteges, seguretat i subministraments, és a dir, aigua, llum i gas).