L'espantada de Pedro Sánchez ha mobilitzat càrrecs públics i militants del PSOE com si, assetjada per l'agressivitat del PP i Vox, la pàtria estigués en perill. La màquina del fang, en expressió d'Umberto Eco adoptada per Sánchez a la carta i al retorn, no és exclusiva d'Espanya, però aquí està magnificada per una manca de regulació i control dels negocis privats dels polítics, l'anomenat lawfare i el bloqueig dels òrgans superiors de la justícia.

La tendència de les eleccions recents no encaixa amb la predicció generalitzada de la victòria de Donald Trump al novembre. El biaix en les previsions electorals pot ser el resultat d’un excés d’enquestes als votants de Trump.

Als Estats Units hi havia hagut la llegenda que el guanyador als caucus a l’estat d’Iowa al gener, com els de demà dilluns, tendia a convertir-se en el candidat del partit per a l’elecció presidencial al novembre. Alguns encara repeteixen el mantra, ara a favor de Donald Trump. Però el mite d’Iowa ja fa temps que es va desmuntar.

Als Estats Units el tema era tancar el govern i van acabar tancant el Congrés. La recent destitució del líder republicà de la Cambra de Representants, Kevin McCarthy, reflecteix un conflicte de política pública i mostra una greu fallada institucional.

Avui fa cent anys Espanya va descarrilar del model europeu de construcció d'un estat liberal modern i va quedar fora de joc. El 13 de setembre de 1923, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va emetre des de Barcelona un pronunciament per "la salvació de la pàtria" i va treure els militars al carrer. Quan va obtenir el suport del rei Alfons XIII per suspendre la Constitució i dissoldre el Parlament, va agafar el tren al baixador del passeig de Gràcia i carrer Aragó i, en arribar a Madrid, va establir un directori militar.

Fa un any i mig vaig publicar un article en aquestes mateixes pàgines sobre la gran revolta popular a Cuba motivada per la penúria econòmica i la manca de perspectives de futur, agreujades per la pandèmia. Vaig conjecturar que com que l'exèrcit és la institució més poderosa i més ben organitzada del país, alguns generals podrien intentar mantenir les seves avantatjoses posicions econòmiques evitant participar en la repressió i buscant un acomodament reformista. No va ser així. La setmana següent a la revolta, cinc alts generals van morir sense que se n'aclarissin les causes i uns mesos després també va morir sobtadament el general Luis-Alberto Rodríguez López-Calleja, cap del conglomerat empresarial i financer de les forces armades revolucionàries, que controla les principals fites de l'economia cubana, inclòs el sector turístic, i un dels homes més importants en l'estructura de comandament a Cuba.

El gran problema del món actual és que hi ha més globalització econòmica i comunicativa que globalització política. Tanmateix, les institucions de governança global gaudeixen d'una mala salut de ferro i són cada cop més actives per afrontar nous reptes. La setmana vinent, als Alps bavaresos, tindrà lloc la cimera anual del Grup dels Set, el més semblant a un govern mundial que ha existit mai. Se centrarà a vigilar el compliment de l'acord climàtic sobre descarbonització, a més d'abordar temes com la pandèmia i Ucraïna. Immediatament després, a la segona meitat de la setmana, la cimera de l'OTAN es reunirà a Madrid, en el 40è aniversari de l'adhesió d'Espanya, per aprovar un nou concepte estratègic per als pròxims deu anys.

La guerra a Ucraïna és sobretot un conflicte fronterer entre dos imperis: la democràtica Unió Europea i l’autocràtica Federació Russa. Siguin democràtics o autocràtics, tots els imperis tenen una característica que els diferencia dels estats nació consolidats: no hi ha unes fronteres fixes, sinó uns territoris amb límits inestables.

Intentant entendre l'actual esperpent polític espanyol en el seu context, l'únic que se m'acut és allò tan suat que un món nou està començant a sorgir i el vell encara és aquí. El món nou: després de la pandèmia veurem si el que domina és la interdependència mundial, la ciència, l'economia digital, la Unió Europea i les organitzacions internacionals... i noves pandèmies de les quals continuarem aprenent. El món vell: la política nacional. La d'Espanya, certament patètica. Enmig d'una enorme crisi sanitària i econòmica, els polítics espanyols es dediquen a jugar a cromos amb mocions de censura, trànsfugues, eleccions anticipades, persecució crua de càrrecs, suspensió indefinida una altra vegada de la renovació del poder judicial, demagògia, personalismes, ineptitud i menyspreu general dels interessos de la societat.

La novetat més gran de les eleccions espanyoles del 10-N a Catalunya és que el vot independentista ha arribat al 43%. Això comporta un augment de dotze punts des de les primeres de les quatre eleccions espanyoles dels darrers quatre anys, les de desembre del 2015. A les darreres eleccions catalanes, fa dos anys, les candidatures independentistes van obtenir un 47% dels vots, de manera que la proporció de vots pro independència ja és molt semblant als dos tipus d’eleccions.