<![CDATA[Ara.cat - Josep Cuní]]> 10 <![CDATA[Senzillament, la Feliu]]>

“Quan la parla és un clam, quan la parla és un fet. Quan el poble és memòria i el dret a viure un plet”.

]]> <![CDATA[Veritats]]> El teorema Forcadell consisteix a evidenciar que, en els pitjors moments de l’independentisme, la malaptesa de l’Estat ha provocat un nou tancament de files. Així m’ho va fer veure fa uns anys l’actual presidenta del Parlament quan era cara i veu visibles de l’ANC i el Procés mostrava algunes de les seves primeres febleses. Així ho va teoritzar després en Lluís Bassets a partir d’aquella conversa televisada i així s’ha anat produint de manera precisa i inexorable fins avui. Ho hem vist en la resposta del govern espanyol d’aquests darrers dies, que, d’acord amb la fiscalia, ha aconseguit esborrar completament el desori protagonitzat pels legisladors catalans a primers de setembre. Si realment pretenen reduir els partidaris del referèndum, ho tenen magre. No ho fan pitjor perquè no s’entrenen. Això fa previsible que, en el marc del pols acció-reacció, la tensió es mantindrà més enllà de l’1-O, quan alguns esperen que la situació sigui reconduïble. Les raons perquè passi són òbvies: es pugui votar o no i, si es pot, escapolint-se de l’escomesa, independentment del resultat, costarà amorosir la tensió creada i compartir el somriure. En aquest context tan embolicat, les paraules hi hauran tingut molt a veure. I el temps ens ajudarà a analitzar tot el que ha passat tant per la progressiva escalada verbal com per la pujada del seu to. Ja hem entrat a la secció de talles grans i es tracta de veure qui la diu més grossa.

]]>