<![CDATA[Ara.cat - Òscar Escuder i de la Torre]]> 10 <![CDATA[Emergència lingüística]]> Dijous el conseller Puigneró va presentar el projecte Aina, que pretén garantir el català en l’era digital. El director associat del Barcelona Supercomputing Center, J.M. Martorell, va assenyalar que un estudi dut a terme per Meta-Net situa el català en perill d’extinció digital. Cert, però caldria afegir que el català és a prop del risc d’extinció en general, no només en l’àmbit digital: al carrer, a la feina, als patis escolars, al lleure dels nostres joves, a les botigues, als restaurants, etc.

]]> <![CDATA['Kame hame ha' als prejudicis lingüístics]]>

Han passat 30 anys d’aquell Son Goku que vam veure en català a Catalunya, a les Illes Balears i al País Valencià. Sens dubte, la direcció de TV3 d’aquell moment va saber innovar i oferir un producte completament trencador, que ràpidament va esdevenir un èxit sense precedents arreu. Tota una generació d’infants i joves dels tres territoris, de famílies catalanoparlants o no, van apropar-se a la nostra llengua a través de l’oci i el lleure, més enllà de l’escola. El Son Goku va corroborar dues evidències fonamentals: a) perquè el català pugui competir culturalment amb llengües com el castellà o l’anglès, hem de tenir els recursos, la creativitat i l’enginy per poder oferir productes altament atractius, interessants i diferents; i b) que quan s’ofereixen productes altament interessants, atractius i diferents, la varietat dialectal no és mai cap fre ni barrera arreu del domini lingüístic.

]]> <![CDATA[Emergència lingüística]]> Ens trobem davant d’una emergència lingüística. I per explicar-ho bé ho comparo amb l’emergència climàtica. Tots sabem que tot i que el món no s’acabarà demà hem de fer mans i mànigues per solucionar, ara, ja, tot allò que produeix l’augment de temperatura global de la Terra; si no, relativament aviat acabarà en desastre. Oi que sabem que no anem bé si continuem contaminant desaforadament i no cuidem de veritat el medi ambient? Doncs això: amb el català no anem bé i si no ens posem a solucionar-ho amb actituds i polítiques efectives de veritat, decidides, desacomplexades i valentes això acabarà en desastre. Penseu que al món hi ha unes 6.000 llengües i per nombre de parlants el català està entre les 100 més grans! Per tant, queda demostrat que el català no és una llengua petita ni minoritària. El que sí que és el català és una llengua minoritzada. És una llengua que en el seu propi territori ha estat o està marginada, perseguida, prohibida o sense ple reconeixement legal per imposició d’una llengua originàriament forana. Som una anomalia brutal: no hi ha en tot el món democràtic cap llengua de la mida del català amb una desprotecció legal tan gran. Per exemple, al plenari de l’ONU s'hi pot parlar en català perquè Andorra n’és estat membre de ple dret. En canvi, al Parlament Europeu el català hi està exclòs. Som una llengua mitjana europea, però el català no és oficial. Per tant l'oficialitat a la Unió Europea és un objectiu irrenunciable i necessari per a la plena igualtat de drets lingüístics. Però, aquí ve el problema, aquesta oficialitat depèn de l’estat espanyol, que és el que ho hauria de demanar. Què podem esperar d’un Estat que ha ratificat la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries però fa 19 anys que no la compleix? Espanya –malgrat la democràcia– té una legislació lingüística plenament supremacista: des de l’obligatorietat només de saber castellà fins a la preeminència del castellà sobre qualsevol de les altres llengües que se suposa que l’Estat també hauria de fer-se seves i per tant defensar i promoure. Per anar bé, l’Estat hauria de fer del català llengua oficial d’estat, que això no vol dir llengua oficial a tot l’Estat!

]]> <![CDATA[Jo també vull parlar en català amb la torradora]]> El '30 minuts' de diumenge passat ha aixecat polseguera. I és lògic. ¿És cert que el català està en perill? Doncs mirin, sí. I alhora també és cert que el català no és una llengua minoritària i que és una llengua dinàmica i viva. I vostès diran: com es menja això?

]]> <![CDATA[El català, 25a llengua oficial de la Unió Europea]]> El danès, l’eslovè, el búlgar i el letó. I l’estonià, el croat, el finès, l’eslovac i el lituà. I fins i tot l’irlandès i el maltès. Què tenen en comú totes aquestes llengües? Que totes són oficials a la Unió Europea. I encara tenen un altre punt en comú: totes tenen menys parlants que el català.

]]> <![CDATA[Potser és perquè porta poc temps aquí, senyor Valls]]> Com a candidat de Ciutadans a l’alcaldia de Barcelona –tot i dissimular-ho–, vostè ha anat a La Sexta a parlar de com de perseguit està el castellà a Catalunya, de la gent que pateix perquè és castellanoparlant. Potser és perquè porta poc temps a Barcelona, senyor Valls, però el que vostè ha explicat no acaba d’ajustar-se a la realitat.

]]> <![CDATA[Bèlgica: una lliçó de drets i llengua]]> El pas per la justícia belga del president Carles Puigdemont i quatre consellers del govern català és un esdeveniment que està mostrant al món, però també a Catalunya, grans diferències entre sistemes judicials. Per exemple, aquest tràmit ha revelat a l’opinió pública un fet que resulta prou inèdit per a persones que coneixem la justícia espanyola: a la regió de Brussel·les es pot escollir la llengua en què compareixes davant la justícia d’entre les dues oficials de la regió, el neerlandès i el francès. Això vol dir que les parts afectades són les que escullen la llengua que farà servir el jutge i tot el procediment.

]]>