10 El 2015, a Mont-real, vaig assistir per primera vegada al Mundial femení de futbol. Vaig presenciar la derrota de França contra Alemanya a quarts de final, i després vaig veure com, a la semifinal, els Estats Units derrotaven les alemanyes i passaven a la final, que l'equip nord-americà també va guanyar. Les graderies eren plenes d'espectadors: dones amb criatures petites, noies adolescents amb les cares pintades amb els colors dels seus equips i alguns homes tot sols; tothom se sentia alliberat de la necessitat d'imitar una forma de masculinitat que el futbol masculí insisteix a considerar com una mena de quota d'admissió.

]]> La marea de casos d’assetjament sexual per part d’homes poderosos que moltes dones estan denunciant aquests dies fa pensar en la ubiqüitat de la violència sexual, que les dones de tot arreu ja coneixen massa bé i que ara, en alguns contextos, els homes comencen a reconèixer de mala gana. És un punt d’inflexió per ser més conscients del poder del patriarcat. Les dimissions i les acusacions han evidenciat la prevalença dels delictes del patriarcat, massa temps permesos per les institucions, coneixedores dels crims però incapaces d’actuar.

]]>