<![CDATA[Ara.cat - Montse Sòria]]> 10 <![CDATA[Prou a l'ús partidista de les migracions]]>

Donald Trump ha guanyat les últimes eleccions dels Estats Units amb una promesa estrella: la deportació massiva d’immigrants indocumentats. Segons dades oficials del departament de Seguretat Nacional i estimacions del think thank nord-americà Pew Research Center, es calcula que hi ha prop d’11 milions de persones sense documentació al país. Per fer efectiva la seva promesa electoral, Trump haurà de tenir en compte tres qüestions importants: el marc legal existent, l’operativa necessària per portar a terme aquest ingent volum de deportacions i els costos econòmics i polítics que es poden derivar de l’aplicació d’una mesura com aquesta. 

]]> <![CDATA[Els problemes dels joves no es resoldran sols]]>

L’any 1999 les Nacions Unides van declarar el 12 d’agost Dia Internacional de la Joventut. Vint-i-quatre anys més tard encara tenim molts reptes en relació amb els i les nostres joves, que sovint pateixen els prejudicis i els estereotips d’una societat que els castiga alhora que anhela ser jove sempre. La visió que tenim com a societat de les persones joves els imposa moltes limitacions: només volen passar-s’ho bé, no tenen prou maduresa, els falta experiència laboral, corren massa riscos i no pensen en el demà.

]]> <![CDATA[Per què estigmatitza l’ús de l’etiqueta 'mena'?]]> En Mamadou torna de les seves classes de català. És hivern i de seguida la foscor assalta la tarda. Una veïna del municipi comenta que aquests joves no han d’anar sols quan ja és fosc, tot i tenir 17 anys. Perquè alguns són negres, explica, i no se’ls veu la cara bé.

]]> <![CDATA[Les noies invisibles]]> L’Ana fa cua per obtenir preservatius d’un servei gratuït d’un hospital, tot i que molts clients li paguen més si no en fan servir o simplement l’obliguen a tenir sexe sense protecció. Les condicions són inhumades, explica, revisant quines mirades ens envolten. Sovint agafa infeccions i passa hores de jornades interminables sota la pluja i el fred de l’hivern al carrer. Els diners que guanya són per pagar un deute inacabable. Explica, també, que la primera vegada no podia deixar de dutxar-se incansablement. Se sentia bruta. Ella no s’esperava viure així a Europa.

]]> <![CDATA[Menors migrants, entre la precarietat i la invisibilitat]]> Ara ja fa gairebé 8 anys que la Khadija em va convidar a entrar a casa seva, al barri de Char Bendibane, a Tànger. El seu somriure era permanent i la seva inquietud a l’espera de l’arribada del seu fill, l’Abdul, era constant. Va respirar quan l’Abdul va entrar per la porta. “Passa moltes hores al port intentant colar-se sota un camió per marxar a Espanya. A vegades passen dies i no sé res d’ell. Jo em torno boja. Vaig al port, el busco, també comprovo si la policia l’ha detingut”, explicava la Kadhija. L’Abdul tenia 17 anys i en portava 5 intentant travessar l’Estret per treballar de qualsevol cosa, però a Espanya, i conèixer el seu pare, que vivia a la Península des que ell tenia 2 anys. Insistia que per molt que a Europa les coses no anessin bé, segur que anaven millor que al Marroc.

]]>