<![CDATA[Ara.cat - Lucrezia Reichlin]]> 10 <![CDATA[La dreta italiana que ve]]>

Itàlia podria ser dirigida aviat, per primera vegada en la seva història de postguerra, per un partit amb arrels en els detritus del moviment feixista de Mussolini. Si els Fratelli d'Italia (Germans d'Itàlia) acaben al capdavant de la coalició de govern, com sembla probable, la política europea canviarà profundament.

]]> <![CDATA[Els comptes del canvi climàtic]]>

La Cimera del Clima de Glasgow (COP26) ha comportat un gir important: s’ha centrat en el poder del sector privat més que no pas en les responsabilitats dels governs. Si els responsables polítics no són capaços de conciliar entre tots els seus interessos i comprometre's a emprendre una acció col·lectiva, ¿pot el sector privat agafar el relleu? En realitat, és una pregunta sobre el potencial del mercat. ¿El mercat pot servir per aconseguir un bé públic tan fonamental com una reducció ràpida i a gran escala de les emissions de gasos d’efecte hivernacle?

]]> <![CDATA[La Covid-19, una oportunitat per a Europa]]>

Durant anys han anat creixent les pors que un "cigne negre" posés a prova les capacitats de gestió de crisis de la Unió Europea. Amb el brot del coronavirus Covid-19, aquestes pors s'han fet realitat, i no queda del tot clar si la UE podrà gestionar la situació.

]]> <![CDATA[La crisi de governança dels bancs centrals]]> La relació entre autoritat monetària i govern és molt diferent als Estats Units que a l'eurozona. Als EUA s'actua invariablement segons una pauta tradicional per la qual els polítics governants, amb la mirada posada en el cicle electoral, tendeixen a afavorir polítiques fiscals expansives i condicions monetàries més laxes, mentre que la Reserva Federal, recelosa de pressions polítiques, s'esforça per afirmar la seva independència. Si l'autonomia de la Fed fos qüestionada, es posaria en risc l'estabilitat macroeconòmica local i (per extensió) mundial.

]]> <![CDATA[L'amenaça d'una recessió a l’eurozona]]> Els serveis nacionals d'estadística i les organitzacions internacionals estan revisant a la baixa les previsions de creixement a Europa per a aquest any i el següent. Tot i que també revisen les de la resta del món, i sobretot les de la Xina, una desacceleració a Europa pot tenir unes conseqüències polítiques molt nocives, a més dels evidents costos econòmics.

]]> <![CDATA[Itàlia es gira contra Europa]]> Fa menys de dos mesos que el populista Moviment 5 Estrelles (M5E) i la Lliga (de dreta) van formar govern a Itàlia, així que encara és massa aviat per saber en quines polítiques concretes es convertirà la retòrica de campanya de la coalició. De fet, és possible que les seves contradiccions internes limitin la seva acció legislativa o fins i tot provoquin la seva caiguda, potser abans de les eleccions del maig del 2019 al Parlament Europeu.

]]> <![CDATA[Què signifiquen les eleccions d’Itàlia per a la UE?]]> Les eleccions recents d’Itàlia -en les quals els votants van donar l’esquena als partits tradicionals en favor de moviments antiestablishment i d’extrema dreta, cosa que va donar lloc a un Parlament sense majoria absoluta- haurien de servir com una crida d’atenció per a Europa. El projecte de dècades de construir una unitat europea potser no només és menys sòlid del que se suposava sinó que, sense un replantejament significatiu, potser ni tan sols és viable.

]]>