10 He de dir "presos polítics"? No estic segur de poder anomenar així els polítics que acaben de ser condemnats a Madrid pel Tribunal Suprem. La Junta Electoral ha considerat que aquestes paraules (igual que "exiliats") són partidistes, contràries a la neutralitat política, i per això les desterra dels mitjans públics, perquè evoquen el que cal qualificar de judici polític.

]]> Manuel Valls ha perdut clarament les eleccions municipals de Barcelona. Tot i això, ara intenta convertir el seu fracàs en una inesperada posició de força: podria decantar la majoria a favor de la seva adversària, l'alcaldessa sortint. Fins i tot és prou hàbil per no demanar res a canvi dels seus vots. Ada Colau podria, doncs, caure en la temptació d’acceptar aquest regal: al capdavall, no hi ha negociat res. Això ens recorda una dita que va passar de Chaucer a Shakespeare: “Si amb el diable has de dinar, cullera llarga et caldrà”. En efecte, ¿com s’hi podria haver compromès una Ada Colau que tan bé ha sabut mantenir les distàncies amb el seu adversari procedent de França? “No hi ha cap acord de govern!”, ens diuen.

]]> “Quan moren –va escriure Oscar Wilde– els bons americans van a París”. I els polítics francesos, quan agonitza la seva carrera a França, on van? El 25 de setembre del 2018, Valls va anunciar la seva candidatura a l’alcaldia de Barcelona. Renuncia a la seva acta de diputat per l’Essonne i deixa definitivament la política francesa: “Passi el que passi, em quedaré”. Ara bé, aquest és el mateix lema del qual va fer bandera en la seva campanya francesa de juny del 2017: “Sempre amb vosaltres”. En aquells moments, escrivia als electors: “Les il·lustres responsabilitats que he exercit mai no m’han allunyat de vosaltres; al contrari”. És la fórmula que defineix amb més encert Manuel Valls: no fa pas el contrari del que ha dit; “al contrari”!

]]> "Hello, dictator!” El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va rebre amb aquestes paraules l'hongarès Viktor Orbán a la cimera de Riga del 2015. Tot plegat amb bon humor i un copet afectuós a la galta. El contrast amb els 'diktats' que l’Eurogrup imposava aleshores a Grècia no podia ser més colpidor. I és que amb el neoliberalisme no s’hi fa broma: l'economia és una cosa massa seriosa per confiar-la a la gent. En canvi, de la democràcia sí que ens en podem riure. En realitat, aquest numeret de Letònia recorda 'El gran dictador' de Charlie Chaplin, quan Mussolini saluda Hitler amb un cop amistós a l’esquena: “El meu germà dictador!”

]]> Al Brasil acabem d’assistir a un cop d’estat democràtic. S’ha escenificat en dues etapes: el 2016 una votació del Senat va provocar la destitució de la presidenta en exercici, Dilma Rousseff; avui, després d’una votació del Tribunal Suprem, és el seu predecessor, Lula, a qui volen enviar a la presó. Ara bé, cal tenir en compte que l’expresident era principalment el gran favorit per a les pròximes eleccions presidencials, que seran a l’octubre.

]]>