La inestabilitat geopolítica actual presenta a Europa una oportunitat única per oferir una alternativa a la dependència excessiva respecte dels Estats Units i de la Xina. Al setembre el president xinès, Xi Jinping, en un intent de posicionar el seu país com un contrapès a l'assertivitat dels EUA, va presentar la seva política exterior com un "posicionament clar contra l'hegemonisme i la política de poder". En la seva intervenció a la cimera de l'Organització de Cooperació de Shanghai, flanquejat pel primer ministre indi, Narendra Modi; el president rus, Vladímir Putin, i disset caps d'estat més, Xi es va comprometre a "practicar un multilateralisme veritable" i a promoure un ordre mundial basat en el lliure comerç.

El Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial es troben en una situació difícil. Se'ls va crear per sostenir regles mundials i per donar suport al desenvolupament, però ara estan atrapats entre uns Estats Units (el seu accionista més gran) agressivament nacionalistes i la resta del món. Si els seus directius planten cara al poder, s'enfronten a la possible ira del president nord-americà Donald Trump; si no ho fan, posen en risc la seva legitimitat.

A mesura que l’estiu s’acaba i la gent de l’hemisferi nord torna a la feina, molts líders polítics se’n van de vacances, afirmant que els ajuda a reposar i a sortir-se’n més bé que els que es queden treballant. Tanmateix, el primer ministre britànic, Keir Starmer, ha decidit cancel·lar les vacances d’aquest estiu quan les propostes s’estenien pel país, subratllant la gravetat de la situació i el seu compromís a l’hora de restablir l'ordre.

Els progressistes han comptat durant molt de temps amb els joves per defensar-ne les causes. Fa tot just cinc anys, els europeus joves van votar per partits que defensaven l'acció climàtica, la justícia social i la reforma democràtica. Però aquesta potser ja no és una estratègia política viable. Les eleccions del Parlament Europeu de juny van demostrar que molts votants joves s'han inclinat per l'extrema dreta, permetent que els partits euroescèptics, antiimmigrants i antiestablishment obtinguessin victòries significatives.

Aquest serà un any amb eleccions en algunes de les democràcies més poblades del món, però entre elles n'hi ha massa que estan esquinçades per profundes esquerdes polítiques. El títol d'un estudi dut a terme el 2020 sobre el "sectarisme polític" als Estats Units adverteix que "un còctel verinós d'alterització, aversió i moralització" hi està corcant la participació col·lectiva i cívica, i creant disfuncions governamentals. I el Baròmetre Edelman de confiança per al 2023 registra tendències similars en països altament polaritzats com l'Argentina, Colòmbia, Sud-àfrica, Espanya, Suècia i els Estats Units.

El 2023, els responsables polítics de tot el món hauran de gestionar una confluència de xocs econòmics, polítics i climàtics. Com que els governs no poden solucionar aquestes crisis per si sols, faran falta líders polítics hàbils capaços de mantenir unides les societats i de permetre que comunitats i empreses facin un pas endavant i s’ocupin de la seva part. El que el món necessita desesperadament són funcionaris públics i polítics disposats a innovar i preparats per fer-ho.

Els crítics de la no-alineació geopolítica sempre l’han caracteritzada com una política defectuosa i condemnada al fracàs i, després de la invasió russa d’Ucraïna, té cada cop menys partidaris. Al capdavall, Ucraïna va ser envaïda perquè no era membre de l’OTAN, cosa que va portar Suècia i Finlàndia a abandonar la seva tradicional neutralitat i sol·licitar l’ingrés a l’organització.

El rebombori polític que ha desencadenat als Estats Units la decisió del Tribunal Suprem de derogar la sentència de Roe contra Wade, que el 1973 va marcar una fita en l'establiment del dret federal a l'avortament, ha estat immediat i furiós. Però s'ha prestat menys atenció al teló de fons internacional en què s'emmarca la decisió. Els fets, arreu del món, apunten a un atac cada cop més generalitzat contra la llibertat de les dones… També a les orgulloses democràcies.

Després de gairebé dos anys d'enyorar la normalitat, se'ns fa evident que el covid-19 no permetrà que torni. La pandèmia ha tingut un efecte profund sobre persones, comunitats, països i sobre la cooperació internacional, i planteja grans desafiaments per al 2022. Un element essencial per fer-hi front serà la reconstrucció de la confiança.

Els líders del G-20 es reuniran a Roma a finals d’octubre, en part per debatre com afrontar futures pandèmies. Però el cert és que les accions dels seus països han alimentat en gran manera la pandèmia actual.

En una carta recent als seus col·legues del G-20, la secretària del Tresor dels EUA, Janet Yellen, va assenyalar que un programa de vacunació contra el covid-19 veritablement global "és l'estímul més potent que podem donar a l'economia global". El món sembla molt allunyat d'aquesta meta, amb els països rics vacunant els seus habitants mentre els països de baixos ingressos encara han de rebre fins i tot les dosis de vacunes ja pagades. No obstant això, els primers brots de solidaritat estan començant a aparèixer, i ara toca enfortir la cooperació per nodrir-los.

A la recent inauguració de l'Assemblea General de les Nacions Unides, el secretari general de l'ONU, António Guterres, va advertir que els Estats Units i la Xina podrien "dividir el planeta" en blocs financers i comercials separats, amb capacitats divergents d'accés a internet i d'intel·ligència artificial. Més encara, va assenyalar que aquesta "gran fractura" entre les dues principals economies del món podria convertir-se en una divisió geoestratègica i militar.

Potser el món que surti de la pandèmia del coronavirus serà un cúmul de països bel·ligerants, més tancats i nacionalistes que abans. Però si no hi ha una col·laboració ràpida i eficaç d’abast planetari, és possible que el món no sigui capaç de superar amb èxit aquesta crisi. Ara com ara, predominen les respostes nacionalistes de mà dura. Al costat dels tocs de queda, els confinaments i les requises, els governs tanquen les fronteres i recorren a la retòrica bèl·lica per aixecar la moral de la ciutadania. Les cadenes de subministrament i el comerç de tot el món es veuen afectats pels confinaments, però també per la competència entre els països rics que es disputen el material sanitari. Aviat, però, els governs hauran de tornar a posar en marxa l’economia mundial. I per a això caldrà que funcioni la cooperació internacional en una sèrie d’àmbits d’importància crucial.

Abans que el coronavirus acaparés tants titulars, un informe de l'OMS advertia que el món no estava preparat per a una "pandèmia respiratòria virulenta i de ràpida propagació", que podria matar entre 50 i 80 milions de persones, causar pànic i inestabilitat i afectar seriosament el comerç i l'economia mundial. L'experiència dels últims 200 anys ha demostrat que només si els governs prenen mesures coordinades es pot respondre amb eficàcia a una pandèmia així, i fins i tot llavors només es pot fer amb la confiança i el suport de la ciutadania. Això apunta a tres reptes a què els líders polítics hauran de fer front en la lluita contra el coronavirus, conegut ara com a Covid-19.