10 En un moment com l’actual, presidit per l’anàlisi dels efectes del dictat de la sentència del Procés i, en conseqüència, per l’efervescència emocional dels que la consideren, més enllà de condicionaments tècnics i jurídics, massa dura o massa tova, sembla coherent concloure que la solució a la qüestió catalana no pot derivar de propostes insòlites com ara, per exemple, traslladar el Senat o un parell de ministeris a la ciutat de Barcelona -la qual cosa no passaria de ser una simple operació de maquillatge-, així com tampoc del tradicional posicionament immobilista de Madrid, cooperador necessari de la cronificació del problema, o d’una aposta unilateral per la independència fonamentada en un sentiment legítim però que fàcilment ens pot fer caure en un més que frustrant miratge.

]]> Een els darrers anys la Inspecció de Treball i de la Seguretat Social està centrant la seva atenció en els estudiants universitaris que han desenvolupat les seves funcions com a becaris de col·laboració en diferents campus. Ja l’any 2017 la Inspecció va detectar 400 casos en què la Universitat Autònoma de Madrid podria haver fet servir els seus estudiants per dur a terme funcions pròpies a nivell laboral del personal d’administració i serveis, i per ocupar llocs de treball propis d’aquest col·lectiu. En la mateixa línia, en els últims mesos els becaris de col·laboració que treballen en les dependències d’algunes universitats catalanes (UPF i UPC) també han rebut una comunicació de la Inspecció en què se’ls demana informació sobre els seus horaris, formació, retribució i projecte formatiu. I tampoc hem d’oblidar el cas de la UB, que ja s’ha vist obligada a indemnitzar una estudiant que l’havia denunciada perquè la seva beca no tenia cap caràcter formatiu. Davant noves possibles denúncies, la UB ha intentat blindar-se aprovant un nou reglament de beques de col·laboració.

]]> Dissenyar una veritable carrera docent i investigadora universitària segueix sent una necessitat urgent. Les polítiques de retallades dels últims anys (aplicades, en paral·lel, a l’adaptació a l’espai europeu d’educació superior) han implicat, 'de facto', un abús de la contractació de professorat associat per a les universitats públiques, l’absència de promoció acadèmica i la consolidació d’unes condicions laborals precàries que afecten els investigadors predoctorals, postdoctorals, els col·laboradors, els lectors i els agregats interins a jornada completa.

]]> El govern català, en un context de pròrroga pressupostària, mitjançant l’aprovació del decret pel qual es fixen els preus dels serveis acadèmics a les universitats públiques a Catalunya i a la UOC, mantindrà per al curs 2018/2019 els mateixos preus públics per a les matrícules i altres taxes universitàries que en el curs 2017/2018. Tot ponderant els benintencionats esforços de tarifació social en aquesta matèria, el sistema universitari català continua sent el que té una de les matrícules més cares de tot Europa, ja que el que paga l’estudiant, quan no suspèn cap assignatura, no està mai per sota del 20-25% del cost total de la seva carrera.

]]> El debat sobre el finançament universitari català és, sense dubte, un debat crucial. La millora del finançament públic del sistema universitari català és una qüestió absolutament inajornable, ja sigui pensant en el demà immediat o en el futur de la nostra societat. Malgrat les dificultats polítiques del moment present, així com les limitacions econòmiques que poden derivar del compliment de l’anomenada “regla de despesa”, les universitats públiques catalanes no poden esperar per disposar d’un nou sistema de finançament.

]]>