10 El 7 de febrer es publicava el comunicat de Philip Alston, relator especial de l’ONU, sobre la situació de la pobresa i els drets humans a Espanya. El dictamen era clar: el creixement del PIB, l’augment de les exportacions, la reducció de l’atur i l’augment del salari mitjà que s’ha produït en el període posterior a la recessió econòmica no s’ha traduït en un augment del benestar i una reducció de la pobresa. Molt al contrari, la pobresa s’ha disparat en els últims deu anys: 1 de cada 4 persones -gairebé 1 de cada 3 nens i nenes- viu en risc de pobresa i exclusió social a casa nostra, i més de la meitat de la ciutadania té problemes per arribar a final de mes.

]]> El juny passat el Congrés de Diputats va aprovar per unanimitat la proposició de llei d'Units Podem sobre permisos iguals i intransferibles. El permís patern s'amplia fins a 16 setmanes, sis de les quals obligatòries, i s'iguala al matern. L'únic dissentiment a l'esquerra política és sobre si el pare ha de gaudir del permís obligatori immediatament després del part de la seva parella o de manera fragmentada (dues setmanes a l'inici i quatre al llarg del primer any). En tot cas, se suposa que la mesura promourà la igualtat de gènere a casa i a la feina. Qui podria estar-hi en contra?

]]> Malgrat la imatge que seguim tenint de nosaltres mateixos, si ho jutgem pel que ens revelen les estadístiques fa temps que Espanya va deixar enrere els valors i les pautes familiars tradicionals. La majoria de llars ja no estan formades per una parella amb fills/es: només un terç tenen aquesta composició, i no cal dir que això no significa que la parella estigui necessàriament casada. De fet, el 46% de les dones que van tenir fills/es el 2016 no estaven casades. I qui es casa també es divorcia amb més freqüència. Encara que des del 2006 s’ha reduït el nombre de divorcis, com a conseqüència en gran mesura de la crisi econòmica, la nostra taxa de divorci és de 2,2 cada mil habitants, lleugerament superior a la mitjana europea. Si a aquests indicadors de transformació familiar hi afegim el descens de la natalitat, l’augment de l’esperança de vida i, amb això, l’envelliment de la població, no hauria de sorprendre’ns que les llars que més estan creixent els últims anys siguin les unipersonals, que ja conformen el 25% del total, i les monoparentals, que componen gairebé un 11% del total i un 24% de les que tenen fills/es.

]]>