10 El 17 de febrer les institucions europees a Barcelona van organitzar una presentació anomenada Les sis prioritats de la Comissió Von der Leyen. L’acte va tenir una àmplia assistència de públic, expectant davant d’una Comissió que engega amb la perspectiva d’un pressupost restrictiu i una previsible reducció del pressupost de la política agrària comuna i de la política de cohesió, que històricament han afavorit Espanya. El 12 de novembre la Generalitat havia aprovat el Pla Europa i culminava una gestació participativa de més d’un any. El document va ser presentat pel conseller d’Acció Exterior com l’expressió del compromís europeista de Catalunya i com una iniciativa per dotar Catalunya de veu pròpia a Europa. Per això és fins a cert punt incoherent que el govern català renunciï a fer-se sentir a la Unió Europea (UE) quan té ocasió de fer-ho.

]]> Per aquestes dates d’inici de curs educatiu estàvem acostumats d’anys anteriors que el departament d’Ensenyament donés dades precises i previsions de l’evolució de les xifres de la FP dual, un model pel qual la consellera Rigau va lluitar en tot el territori educatiu i presentant-lo empresa a empresa. A la Catalunya de les últimes dècades hi ha hagut tres moments importants de la relació escola/empresa que han contribuït a fer de la FP catalana uns estudis d’èxit, moderns i flexibles. El primer, als anys noranta, quan la Logse va fer obligatori un mòdul de pràctiques professionals en el currículum dels alumnes de FP. El segon, el 2008, quan el conseller Maragall i el director general de FP, Josep Francí, van promoure un model d’alternança de lloc de treball associat a la plaça escolar, sense valor acadèmic. El tercer, quatre anys més tard, l’any 2012, amb la proposta de la consellera Rigau i el director general de FP, Melcior Arcarons, que establia un nou model en què l’activitat de l’alumne a l’empresa prenia valor curricular acadèmic. Aleshores neix la FP dual catalana. Des d’un punt de vista legislatiu, és fonamental el decret 284/2011, d’ordenació general de la formació professional, que va establir diverses mesures de flexibilitat de l’oferta, per adaptar-se a les necessitats dels alumnes, entre altres, la FP dual. Fa pocs mesos, un director d’un centre de FP destacat de Madrid em confessava que havia arribat a somiar en aquest decret que se sabia de memòria, de sana enveja. No ho objectarem pas nosaltres ara que hem aconseguit una dual que per contracte o beca aporta una compensació econòmica de l’empresa que ja voldrien en altres comunitats autònomes.

]]> La deslleialtat institucional és una acusació que sovinteja en el discurs polític, i que convé il·lustrar perquè el ciutadà es faci càrrec de la realitat i l’abast del fenomen. Vegem-ne, doncs, alguns exemples, que no exhaureixen el problema, però que en són representatius.

]]>