La guerra dels EUA i Israel contra l’Iran ha desestabilitzat tot l’Orient Mitjà, ha infligit un enorme cost humà i ambiental i ha provocat una de les majors oscil·lacions del preu del petroli mai registrades. Ara que els efectes sacsegen els mercats globals i encareixen el deute públic, els dirigents polítics han d’assumir que aquest tipus de xoc energètic no és una crisi puntual i de curta durada; és la nova realitat.

Mentre els líders africans es reuneixen a Ciutat del Cap per la Cimera Africana sobre Inversió en Aigua, no pot haver-hi equívocs: el món s'enfronta a una crisi de l'aigua sense precedents que exigeix un canvi de paradigma en la manera com valorem i gestionem el nostre recurs més preuat.

La intel·ligència col·lectiva s'està convertint en un eslògan destinat a captar l'essència de l'economia del coneixement, en què multituds de persones col·laboren en reptes difícils, aportant cadascuna una cosa diferent. El resultat és l'experimentació i la innovació contínues, cosa que condueix a grans descobriments. I amb la proliferació de la intel·ligència artificial, els participants en aquest procés fins i tot poden no ser humans. No és una idea feliç?

La sensació d'ansietat és a tot arreu, des dels debats de polítiques d'alt nivell i els manifestos polítics fins a la cobertura periodística diària. A Alemanya, l'últim esborrany de pressupostos del govern parla d'un major creixement com una de les prioritats màximes. A l'Índia, les autoritats frisen per proclamar el seu país com l'economia de creixement més ràpid del planeta. A la Xina, on es projecten perspectives deflacionàries, és indiscutible que el govern està preocupat per aconseguir el seu objectiu d'un creixement del 5% aquest any. Al Regne Unit, Keir Starmer, líder de l'opositor Partit Laborista, ha promès aconseguir el màxim creixement sostingut del G-7 si surt escollit, i els conservadors, des del govern, expressen ambicions semblants (recordem l'ara infame mantra de l'ex primera ministra Liz Truss: “Creixement, creixement, creixement”).

La crisi hídrica mundial ja no es pot ignorar. Sense una gestió adequada de l'aigua, no podrem fer front al canvi climàtic, i la major part dels Objectius de Desenvolupament Sostenible seran inassolibles.

Aquests últims anys, McKinsey & Company (una de les "tres grans" empreses de consultoria) ha estat en boca de tothom, però no per bé. La seva feina per a grans corporacions i governs ha estat font d'escàndols i intrigues a tot el món. Als Estats Units, per exemple, McKinsey va acceptar pagar gairebé 600 milions de dòlars per la seva participació en la mortal epidèmia d'opioides: se la va acusar d'haver assessorat Purdue Pharma sobre com "potenciar" les vendes d'OxyContin. A Austràlia, la seva aportació a l'estratègia del govern anterior per a la descarbonització va ser considerada un intent evident de protegir la indústria australiana dels combustibles fòssils. I una investigació del New York Times va trobar que a Puerto Rico, la seva filial d'inversions (MIO Partners) estava posicionada per obtenir guanys amb els mateixos títols de deute que els seus consultors estaven ajudant a reestructurar.

El món tecnològic va acaparar moltes portades el 2022. A l'octubre, Elon Musk va comprar Twitter i va acomiadar la major part del personal de moderació de contingut indicant que l'empresa els substituiria per la intel·ligència artificial (IA). Al novembre, un grup d'empleats de Meta van revelar que havien dissenyat un programa d'IA capaç de vèncer la majoria dels humans en el joc de taula d'estratègia Diplomacy. A la ciutat xinesa de Shenzhen, el govern està fent servir la tecnologia de "bessons digitals" amb milers de dispositius mòbils connectats a la xarxa 5G per monitoritzar i gestionar els fluxos de persones i automòbils i el consum d'energia en temps real. I amb l’última versió del model lingüístic predictiu ChatGPT, molts han declarat la fi de la tesi estudiantil.

La pandèmia del covid-19 és una de les emergències més mortals de la història moderna. A pesar dels immensos costos que ha provocat, el G-20 i els organismes financers internacionals encara no han creat un marc de preparació i resposta davant una pandèmia capaç de gestionar la pròxima crisi sanitària mundial. En molts països, la despesa en salut és objecte de grans reduccions (o es manté en un nivell insuficient), d’acord amb les polítiques d'austeritat impulsades pel Fons Monetari Internacional, que sembla que tornen a estar de moda. L’any que ve el 85% de la població mundial patirà els efectes del descens en la inversió en els serveis del sector públic.

Per a molta gent, l'aplicació de vacunes contra el covid-19, en menys d'un any, va marcar el començament de la fi de la fase aguda de la pandèmia. Però no per a l'Àfrica. Divuit mesos després que s'aprovessin les primeres vacunes, només el 16% de la població del continent està completament vacunada, a causa, en gran mesura, d'una falta de suport internacional consistent en l'adquisició i distribució de vacunes.

Amb més de dos terços de la població del continent africà encara sense vacunar contra el covid-19, és evident que el règim global de preparació i resposta davant de les pandèmies (PRP) continua estant seriosament infrafinançat i que no compta amb sistemes de lliurament eficaços i resilients. Si bé l’Accelerador d’Eines d’Accés contra el Covid-19 (Access to Covid-19 Tools Accelerator, ACT-A) ha ajudat a abordar l’enorme desigualtat en l’accés a les proves, tractaments i vacunes, no té el suport necessari per poder donar un suport integral als països de baixos ingressos.

El Consens de Washington està arribant al final. En un informe publicat fa dues setmanes, el grup d'experts del G-7 sobre resiliència econòmica (dins del qual represento Itàlia) exigeix una relació radicalment diferent entre els sectors públic i privat per crear una economia sostenible, equitativa i resilient. Quan els líders del G-20 es reuneixin demà dissabte i diumenge a Roma per discutir la manera de "superar els grans desafiaments actuals" —entre els quals la pandèmia, el canvi climàtic, la desigualtat creixent i la fragilitat econòmica—, han d'evitar caure novament en els supòsits obsolets que ens han conduït al desgavell actual.

El covid-19 ha fet evidents una infinitat de debilitats del capitalisme modern. I en molts països les retallades en serveis socials i salut pública del passat han amplificat el dany causat per la pandèmia, a part d'altres lesions autoinfligides per l'estat que han empitjorat la resposta al virus. Però als països que havien invertit en les capacitats del sector públic, en general els ha anat molt millor. Els exemples més sorprenents s'han vist en el món en desenvolupament, on destaquen el Vietnam i l'estat indi de Kerala.

El Regne Unit està entrant en la recessió més profunda dels últims 300 anys. Milions de llocs de treball estan amenaçats. El deute públic ha ultrapassat el 100% del PIB. ¿No sembla el moment idoni per plantejar-se els fonaments conceptuals de la teoria econòmica, oi?

Els anuncis recents de resultats exitosos en dos assajos clínics de vacunes contra el covid-19 ens han esperançat i ens fan pensar que estem a prop de poder tornar a la normalitat. Les dades preliminars de les noves vacunes de tipus mRNA de Pfizer/BioNTech i Moderna són molt encoratjadores i, de fet, la primera ja ha rebut l'autorització del Regne Unit, que començarà a administrar-la massivament. També hem tingut notícia de l’eficàcia -encara que lleugerament inferior- d’una vacuna desenvolupada de forma conjunta entre AstraZeneca i la Universitat d’Oxford, i això suma motius per esperar altres avenços.

Quan a començaments d'any es va propagar el covid-19, els governs van haver d'ordenar confinaments per impedir que l'emergència sanitària es descontrolés. És possible que, en un futur pròxim, el món hagi de tornar a recórrer als confinaments, aquesta vegada per fer front a una emergència climàtica.