“El Brasil no és per a principiants”, afirmava An-tônio Carlos Jobim, autor de Garota de Ipanema. Quan li vaig citar aquesta frase del mestre a un amic nord-americà, em va contestar: “Cap país ho és”. El meu amic nord-americà tenia certa raó. Ara mateix, el meu país està demostrant que és un entre molts. Igual que altres països del món, el Brasil s’enfronta a l’amenaça de l’extrema dreta, una tempesta de conservadorisme populista. El nostre nou fenomen polític, Jair Bolsonaro, que s’espera que guanyi les eleccions presidencials, és un excapità de l’exèrcit que admira Donald Trump, però que s’assembla més a Rodrigo Duterte, l’home fort de les Filipines. Bolsonaro defensa la venda d’armes de foc sense restriccions, proposa la presumpció d’autodefensa si un policia mata un “sospitós” i declara que un fill mort és preferible que un fill gai. Si Bolsonaro guanya les eleccions, als brasilers els espera una onada de por i odi. De fet, ja hi ha hagut sang. El 7 d’octubre, un partidari de Bolsonaro va apunyalar i matar la meva amiga Moa do Katendê, mestra de música i capoeira, per un desacord polític a l’estat de Bahia.