Cassià M. Just, abat de Montserrat, tenia una sensibilitat política del més pur refinament fiorentí. Durant la Tancada de Montserrat, en alguna ocasió em feia cridar per tenir informació directa sobre l'estat de la situació. Enmig d’una d’aquestes reunions li va telefonar el ministre de Governació, Garicano Goñi. Jo sentia el que deia ell, però no el ministre. La resposta de l'abat: “No oblidin que soc l’abat i ells els meus hostes. Soc representant de l’abadia de Montserrat i, sobretot, el representant de l’Estat Vaticà. No s’oblidin d’això i atinguin-se a les conseqüències en cas d’un assalt irresponsable”.

Les noves tecnologies marquen un allunyament, una distància de la qual encara no sabem les conseqüències culturals i antropològiques; vivim en un present continu sense passat (tradició), ni futur (projecte). La paraula de la cultura queda reduïda cada vegada més a una opció ornamental. En aquest sentit la cultura ha de recuperar la seva dimensió política.