10 La interpretació segons la qual Eslovènia va obtenir la independència mitjançant la violència no té cap fonament real i denota ignorància dels fets. La via eslovena cap a la independència estatal va ser extremadament pacífica. Eslovènia es va emparar en el dret constitucional a l’autodeterminació i en un referèndum en què el 88,5% dels ciutadans van decidir viure en un país separat. Malgrat que l’estat iugoslau i la cúpula militar ja havien rebutjat tota possibilitat de diàleg i de resolució política de la crisi en les relacions entre els pobles i les repúbliques de la Iugoslàvia socialista, Eslovènia va continuar cercant un acord sobre la desintegració del país de manera pacífica. Malauradament, totes les repúbliques tret de Croàcia van rebutjar la proposta. Finalment, la Conferència de Pau sobre Iugoslàvia de la tardor del 1991 impulsada per la Comunitat Europea i el reconeixement internacional d’Eslovènia per part de països europeus i d’altres continents a principis del 1992 van confirmar l’actitud pacífica i democràtica d’Eslovènia davant la independència.

]]>