Quan el curs escolar finalitza comença el temps educatiu de les colònies, els casals, els campaments. Activitats cada cop més i més ben reconegudes pel seu impacte en el desenvolupament integral de la infància. Aquestes darreres setmanes equips educatius d’arreu del territori s’afanyen a ultimar les programacions, els eixos d’animació, l’organització de la vida quotidiana, les reunions amb les famílies, etc. Una pila de tasques que principalment s’orienten a fer de l’estiu un temps de creixement, de diversió, de participació i de transformació.

Actualment ja tenim prou evidències científiques per saber que el sistema agroalimentari industrial, impulsat principalment pels països del Nord global, se situa al centre dels grans desafiaments mundials: canvi climàtic, emergència social i ecològica. S’estima que l’any 2050 serem gairebé 10.000 milions de persones al planeta. Totes amb la mateixa necessitat vital de menjar, ja que, a diferència d’altres béns de consum, els aliments sí que són essencials per a la nostra supervivència i salut. Paradoxalment, la realitat que ens envolta és completament diferent. Tenir accés a una dieta saludable i nutritiva durant tot l’any és impossible per a gairebé 3.000 milions de persones al món (FAO, 2020). Es diu que l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 2 (Fam Zero) previst a l’Agenda 2030 de les Nacions Unides és pràcticament inassolible i, segons la FAO (2020), més de 840 milions de persones patiran fam crònica en aquell moment. De fet, la mateixa institució subratlla que aquestes dades s’incrementaran significativament a causa dels efectes devastadors de la pandèmia del covid-19. Alhora, els nivells de sobrepès i obesitat s’estenen de forma alarmant com una greu xacra mundial i més de 40 milions d’infants menors de cinc anys n’estan afectats. Cada cop més, la publicitat alimentària troba en aquest sector de la població el seu gran aliat per incrementar el seu benefici econòmic a costa de sobreestimular la compra d’aliments que poden posar en perill la seva salut en el futur. Per altra banda, tant el mateix sistema com els nostres hàbits alimentaris són responsables d’una situació que s'escapa de tota lògica i que, com a mínim des d’un punt de vista ètic, ens hauria de fer pensar: una tercera part de la producció mundial d’aliments es perd o va a parar a les escombraries. A casa nostra, segons l’Agència de Residus de Catalunya, el 58% del malbaratament alimentari té lloc a les llars.

Aquests dies d'incertesa no ens podem estar d'agrair a tots els monitors i monitores que hagin fet possible uns casals i unes colònies que semblaven inimaginables. El vostre esforç ha estat excepcional i l'actitud admirable. Heu rellegit els protocols de les activitats de lleure educatiu en el context de la pandèmia buscant-ne el sentit, una i mil vegades. I malgrat els dubtes, contradiccions, anades i vingudes, heu trobat la manera d'organitzar unes activitats imprescindibles per retornar el somriure als infants.