<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - Roger Medina]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/firmes/roger_medina/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - Roger Medina]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Un precedent que afavoreix el Sabadell]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/economia/banca/opa-bbva_129_5199425.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/692844c1-2a2c-4801-b758-5552485c929c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha decidit obrir la segona fase per analitzar l’adquisició del Banc Sabadell per part del BBVA. Enviar aquesta operació a fase 2 té diverses implicacions, tant en termes de terminis com de la possible resolució final. Si donem una ullada a les decisions d’operacions de concentració autoritzades per la CNMC en els darrers anys, observem com les segones fases acostumen a representar només entre l’1% i el 3% del total de resolucions. Els precedents d’operacions de concentració en l’àmbit bancari ens mostren com aquestes han estat aprovades en primera fase, en alguns casos amb compromisos. Així va succeir en els casos de CaixaBank-Bankia, Unicaja-Liberbank o BBVA - Catalunya Caixa. De fet, aquesta operació és la primera del sistema financer espanyol que va a segona fase, en un precedent que beneficia el Sabadell.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Roger Medina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/economia/banca/opa-bbva_129_5199425.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 12 Nov 2024 18:57:31 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/692844c1-2a2c-4801-b758-5552485c929c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[L’oficina més antiga del Banc Sabadell, a la plaça Sant Roc de Sabadell.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/692844c1-2a2c-4801-b758-5552485c929c_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Airbnb i els lloguers: excuses, realitats i oportunitats]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/airbnb-lloguers-excuses-realitats-oportunitats_129_2694300.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>Les noves tecnologies digitals estan transformant la manera de viatjar i allotjar-se. El creixement del turisme urbà i el seu impacte en el desenvolupament de les ciutats han anat guanyant una atenció important els últims anys. Catalunya, i Barcelona en particular, no és aliena a aquesta controvèrsia. La capital catalana és actualment la cinquena destinació més popular d’Airbnb de tot el món. Aquest èxit porta associada una creixent preocupació per l’impacte de les noves modalitats turístiques sobre l’accés a l’habitatge. Però ¿és realment el fenomen del turisme compartit el principal responsable del considerable increment de preus del lloguer a la ciutat de Barcelona?</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Roger Medina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/airbnb-lloguers-excuses-realitats-oportunitats_129_2694300.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 14 Feb 2019 18:08:58 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[Instrumentalitzar el fenomen del turisme compartit pot ser efectista en el terreny mediàtic]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
