Tot i la fama d’astut conspirador amb què passarà als llibres d’història, Alfredo Pérez Rubalcaba, mort avui als 67 anys, va aconseguir guanyar-se l’afecte de molts dels seus companys, però també dels seus rivals polítics de dins i fora del PSOE. No només ara, que portava cinc anys retirat de la política activa i havia tornat a donar classes de química orgànica a la Universitat Complutense de Madrid, sinó també quan encara era un polític temut pels seus adversaris. Ja aleshores, molts el descrivien com una persona carinyosa, simpàtica, treballadora, intel·ligent, frugal i austera, i el cert és que Rubalcaba era afectuós –a vegades– i agradable i suau en la conversa i el tracte –gairebé sempre.

Pedro Sánchez ha aconseguit el seu objectiu. Ha guanyat les eleccions amb un resultat proper al 30% dels vots -gairebé doblant el del PP, que no arriba al 17% i que ha perdut 70 escons- i podrà governar amb el suport d’Unides Podem, el PNB, Compromís i els independentistes catalans.