Dos catedràtics d’economia prou coneguts opinen sobre què s’espera d’un sector estratègic com és el turisme. Diu Antón Costas que es tracta de “la indústria de la felicitat i que tard o d’hora serà reconeguda com un dret, però ara ha de calcular bé com ha d’apujar la persiana”. Afegeix Josep Oliu, president del Banc Sabadell, que “és una necessitat humana”. Tots dos responen a una convocatòria del president d’Hotusa, Amancio López Seijas, i van mantenir ahir un col·loqui per videoconferència per aportar una visió serena sobre com es pot recuperar un sector que es calcula -tot i que no és cap epígraf del PIB- que aporta entre un 10% i 12% a l’economia espanyola.

Què té a veure el capitalisme amb el coronavirus? Que si vols parlar d’un, no pots prescindir de l’altre. ¿Són bessons? Més val que no, però s’assemblen massa. Així van passar els primers minuts del col·loqui que va organitzar ahir a la nit el diari ARA al CCCB de Barcelona. ¿Por al virus? Una dada: 450 cadires ocupades del tot per escoltar l’economista Antón Costas i el periodista David Fernàndez, amb la directora de l’ARA Esther Vera en funcions de testimoni més que de moderació.

“El país funciona. Malament, però funciona”. Aquesta era la frase preferida de Josep Pla quan Josep Tarradellas li preguntava com veia l’economia. Ahir ressonava el mateix raonament al Col·legi d’Economistes quan se li preguntava al catedràtic emèrit d’economia de l‘empresa Antoni Serra Ramoneda sobre la seva visió de l’economia catalana a llarg termini. Era la primera xerrada del nou cicle del col·legi sobre l’estat de l’economia catalana més enllà de les dades de conjuntura. Serra, que va tractar l’escriptor empordanès, va utilitzar la paradoxa en la seva conversa amb el periodista Jordi Goula.

Es va fundar el 1904, va arribar a produir una vintena de models diferents durant les primeres dècades del segle XX i la seva desaparició va deixar un buit industrial com pocs en la història econòmica de Catalunya. Hispano-Suiza va ser això, una glòria empresarial catalana de la qual encara es parla més d’un segle després, ja pràcticament confinada a l’àmbit de la llegenda. Fins ara.