En les relacions sexuals, el consentiment permet que la persona controli l'accés dels altres al propi cos. El consentiment és l'element que marca la diferència entre el sexe i els delictes contra la llibertat sexual al Codi Penal espanyol. La seva absència ja es reconeixia com un element necessari del delicte de violació als codis penals del segle XIX. Per tant, no és cert que hàgim hagut d'esperar fins a la Llei de Protecció Integral de la Llibertat Sexual per posar el consentiment al centre, com repetidament es diu des del ministeri d'Igualtat. Sempre hi ha estat. El que sí que ha canviat, i de manera radical, és com s'ha d'entendre el consentiment. Si el model anterior partia de la disponibilitat per definició del cos femení, llevat que la dona digués que no, el model basat en el consentiment afirmatiu parteix del supòsit contrari, la indisponibilitat per principi llevat que la dona manifesti el seu assentiment. La fórmula del consentiment afirmatiu incorpora, en el fons, una obvietat: només hi pot haver exercici lliure de la sexualitat si és consentit per les parts; no necessàriament desitjat, però sí, almenys, acceptat com a manifestació d'una voluntat lliure en el context de les condicions circumdants, ja que la coerció sexual, l'engany, la diferència d'edat, l'estat d'embriaguesa, la desigualtat econòmica, la diferent posició social, la dinàmica relacional… són factors que poden qüestionar la validesa del consentiment. A l'emfatitzar el diàleg recíproc, el model del consentiment afirmatiu anima les parts a expressar allò que volen i a prestar atenció al que vol l'altre. No cal una comunicació verbal, perquè la no verbal també és indicativa de la voluntat, com guiar la mà de l'altre a la zona on un vol que el toquin, plorar en silenci o intentar apartar les mans que s'hi acosten. El nou model té l'avantatge afegit que centra l'atenció en l'autor: en lloc de preguntar a la víctima si va consentir o no, per què no s'hi va oposar activament o quines empremtes va deixar la violència al seu cos (si ho va fer), cal preguntar a qui va iniciar el contacte sexual si ho va negociar amb l'altra persona i va arribar a un acord sobre el que hauria de passar, si es va parlar de la contracepció, si es va interessar pel que li agradava o ella li ho va dir, si li semblava que gaudia o que no ho feia. És responsabilitat de cadascú assegurar-se que l'altra part ha manifestat lliurement per actes exteriors, concloents i inequívocs, d'acord amb les circumstàncies concurrents, la voluntat expressa de participar en l'acte sexual.

La violació es configurava en els nostres Codis Penals històrics com tenir relacions carnals amb una dona en qualsevol dels casos següents: ús de força o intimidació, dona privada de raó o de sentit o dona menor de dotze anys. La diferència entre violació i abusos deshonestos, menys castigats, girava al voltant del fi que es proposava l'autor: jeure amb una dona, en la violació, o realitzar qualsevol altre tipus de conducta sexual (incloses la penetració anal i bucal), amb víctima de qualsevol sexe, en els abusos deshonestos. En el Codi Penal vigent, la distinció entre els delictes d'agressions i abusos sexuals no se centra en el comportament sexual de l'autor, com passava abans, sinó en la intensitat de l'atac a la llibertat de la víctima. L'agressió sexual és l'atemptat realitzat amb violència o intimidació i els abusos sexuals els atemptats contra víctimes privades de sentit o amb trastorn mental de les quals s'abusi, així com els no consentits i els comesos anul·lant la voluntat de la víctima mitjançant l'ús de substàncies o sobre persones incapaces de resistir-s'hi, sigui per incapacitat física o psicològica. El comportament sexual torna a cobrar importància en un segon moment, dins ja de cada un d'aquests delictes, al permetre aplicar tipus agreujats quan l'agressió o l'abús sexual consisteixi en penetració vaginal, anal o bucal o en la introducció d'objectes o membres per les dues primeres vies. La violació es configura, així, com un delicte contra la voluntat de la víctima, mentre que els abusos sexuals són delictes comesos sense el seu consentiment o amb un consentiment viciat.