Amb motiu de la Diada, l’ARA ha demanat als presidents de la Generalitat la seva opinió sobre com veuen la relació entre Catalunya i Espanya i els principals desafiaments que enfronta el país. Només Jordi Pujol ha excusat la seva participació per no interferir en el moment polític.

Relació Catalunya-Espanya

El primer, aconseguir que es reconegui l’existència d’un problema de fons. I que es reconegui, també, que tant la societat catalana com el conjunt de la societat espanyola són plurals. No hi ha una única concepció d’Espanya. No hi ha, tampoc, una única visió del que ha de ser Catalunya. Som molts els que considerem que Espanya necessita canviar i reconèixer positivament la seva diversitat. I som molts a Catalunya els que considerem que la via de la independència que defensen alguns no és una solució ni factible ni desitjable.

]]>

La sequera s’ha convertit en un problema estructural. L’aigua és un recurs cada cop més escàs a conseqüència de l’escalfament del planeta i, també, per l’acció humana sobre el territori.

]]>

N’hi ha hagut prou amb un sonor titular periodístic (“Adeu socialista a la immersió”) per desfermar la polèmica sobre un suposat canvi d’actitud del PSC en relació amb la política lingüística, especialment en l’àmbit educatiu. No importa que del contingut de l’article no se’n pugui desprendre l’esmentat titular, ni que la font usada per justificar aquesta tesi sigui un document de treball del proper congrés socialista que tot just està en fase d’esmenes. Que un mer document de treball esdevingui punt de referència per emetre opinió dona fe de la importància social i política dels seus autors.

]]>