Actualment la concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera és un 50% més alta que la mitjana preindustrial i se situa en el valor més elevat dels darrers 4 milions d’anys. Només cal recordar que l’Homo sapiens va aparèixer fa uns 200.000 anys per adonar-se de l’excepcionalitat de l’escenari climàtic que estem vivint.

Les dues renovacions recents dels executius de la Comissió Europea, el 2019, i dels Estats Units, a cavall del 2020 i el 2021, han tingut un element comú: la centralitat de les polítiques climàtiques i ambientals.

La setmana passada vaig publicar en aquestes pàgines un article en què parlava de la necessitat de fixar una taxa i dividend de carboni que faci aflorar els veritables costos climàtics dels productes i serveis de manera que el preu que en paguem inclogui la seva petjada de carboni. El títol deliberadament provocador de l’article, “El capitalisme pot donar resposta al canvi climàtic”, ha motivat una benvinguda rèplica d’en David Fernàndez i ha obert un debat epistolar, en aquestes pàgines i a les xarxes socials, sobre un tema tan urgent com necessari, la imprescindible descarbonització de l’economia.

Des de l'inici de la Revolució Industrial el creixement econòmic i la recerca del benestar han anat intrínsecament units a un augment del consum de recursos. Si bé és cert que a finals del segle divuit aquesta relació directa entre creixement i consum no representava un conflicte –la població mundial no arribava als mil milions de persones i els recursos naturals semblaven inesgotables–, dos segles i mig més tard la situació és molt diferent.

Tothom s’ha trobat en alguna situació en què reparar un electrodomèstic, un equip informàtic o un moble li resultava més car que comprar-ne un de nou. O fins i tot en situacions en què reparar era directament impossible per manca de peces de recanvi o de personal tècnic qualificat per fer la reparació amb garanties. En els darrers anys s’ha parlat molt del fenomen de l’obsolescència programada, aquell procés pel qual els fabricats limiten de forma premeditada la durabilitat i reparabilitat dels productes que posen al mercat amb l’objectiu d’accelerar el procés de renovació de l’estoc de productes presents en l’economia.

Hi ha llocs que no solen sortir a les notícies. Fins fa poc Groenlàndia n’era un. Un territori cobert de gel i escassament poblat sol cridar poc l’atenció dels mitjans. Tanmateix, aquest estiu el canvi climàtic i les seves conseqüències han posat Groenlàndia en primera línia mediàtica. I sí, la sonada proposta de la compra de l’illa més gran del món per part dels Estats Units està directament relacionada amb el canvi climàtic.