La primera ministra britànica, Liz Truss, no ha parat de fer el pitjor dels ridículs durant quaranta dies. El seu “minipressupost”, que l’havia d’acreditar com a defensora del lliure mercat, ha sigut un desastre: el rendiment dels bons es va disparar, la lliura es va desplomar i els mercats, lluny de mostrar-se satisfets, estaven clarament descontents. Va renunciar a la rebaixa d’impostos als més rics per mitigar la destrossa, però només va rebre més burles com a recompensa. Al congrés del Partit Conservador uns manifestants van tocar música de pallassos a tot drap i la policia es va negar a intervenir-hi, cosa que a la Gran Bretanya és un indici tan clar d’una administració dèbil com l’assalt del Palau d’Hivern a Rússia.

La Gran Bretanya, ens diuen, és lliure. Fa una setmana, el govern va aixecar les restriccions contra el covid que seguien vigents al país (les relatives a la distància social, l’ús de la mascareta i la limitació del nombre de persones en reunions; totes). Ara, la protecció contra el coronavirus passa a dependre de manera efectiva de les vacunes i... vaja... de la deessa Fortuna. Per la seva banda, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord, nacions autònomes, han decidit assenyadament mantenir algunes restriccions.