El 4 de juliol, mentre els Estats Units celebraven el Dia de la Independència, el president Donald Trump signava una nova llei que deixarà sense cobertura sanitària 7,8 milions de persones. La One Big Beautiful Bill Act, aprovada per un marge molt estret al Congrés (218 vots a favor i 214 en contra), conté més de mil pàgines i una llarga llista de reformes. D’entre totes, n’hi ha una que mereix una atenció especial: les restriccions al sistema públic de salut, especialment pel que fa als col·lectius més vulnerables.

Les polítiques DEI fan referència a les estratègies i pràctiques que promouen la diversitat, l’equitat i la inclusió dins les organitzacions, les institucions i la societat en general. L’objectiu d’aquestes polítiques és fomentar entorns més representatius de la societat actual, on totes les persones disposin de les mateixes oportunitats de participació i desenvolupament, amb independència de les seves característiques personals, socials o d'origen. Aquestes iniciatives s’han aplicat des de fa anys en entorns laborals i educatius, així com a eix transversal en el disseny de les polítiques públiques.

Gràcies a l’impuls d’organismes internacionals, la desigualtat en salut que afecta les dones s’ha situat com un dels temes prioritaris en les agendes polítiques dels governs de diversos països. En vaig parlar en aquesta columna analitzant casos de bones pràctiques, com l’estratègia adoptada pel departament de salut i serveis socials del Regne Unit per promocionar la salut de les dones. L’article d’avui està enfocat des d’una perspectiva més global per caracteritzar la magnitud del problema, les seves causes, l’impacte econòmic i les possibles vies de solució.

Tot i que Donald Trump ha llançat diversos eslògans sobre les grans línies de les polítiques que definiran el seu nou mandat com a president dels Estats Units, la magnitud amb la qual implementarà accions concretes continua sent una incògnita. Si ens guiem pels discursos proclamats durant la campanya electoral, i pels primers actes d’aquesta setmana com a president, un dels temes estrella serà la immigració.

A hores d’ara, tots som molt conscients del rastre de destrucció i mort que ha deixat la DANA al seu pas per diverses zones del territori espanyol. Tot i això, els efectes més devastadors s’han concentrat al País Valencià.

Molts dels que hem estat immersos en un programa de doctorat hem experimentat la sensació intensa d’angoixa i d’inseguretat que suposa haver de viure constantment, i durant quatre anys, sense un rumb predeterminat i amb frustracions constants, algunes d’elles inherents al procés de recerca i d’altres externes a aquest, fruit d’una cultura professional excessivament dura. I tot això et passa en un moment vital, entre els 23 i els 30 anys, en què també estàs intentant trobar l’encaix amb altres aspectes importants de la teva vida personal.

Tots els progenitors amb fills adolescents que tinc al voltant (inclosa jo mateixa) tenim identificat com a conflicte recurrent amb els nostres fills tant el temps que dediquen als dispositius mòbils com la utilització que en fan. Arran d’aquestes preocupacions han sorgit iniciatives, que provenen de la societat civil, amb l’objectiu explícit d’empoderar les famílies i promoure un pacte social per endarrerir l’edat del primer mòbil fins als 16 anys, com Adolescència Lliure de Mòbil. Tot i això, la persistència de les dinàmiques socials s’acaba imposant (almenys de moment) i una gran part dels nens i les nenes ja disposen d’aquest dispositiu a principis de l'ESO. Si ens fixem en les últimes dades recollides per l’Institut Nacional d’Estadística de l’any 2023 (representatives per al conjunt d’Espanya), el 23,3% dels infants disposen de telèfon mòbil als 10 anys, el 72,1% als 12 anys i el 94,1% als 14 anys.

La taxa de fecunditat, definida com el nombre de fills per dona, s’ha reduït considerablement en la majoria dels països desenvolupats. A Catalunya, mentre que les dones teníem 2,72 fills el 1975, el 2022 en tenim 1,17 (les xifres són similars a la resta d’Espanya). Aquesta reducció del nombre de fills per dona ha anat acompanyada per l’augment de l’edat mitjana en què es té el primer fill, que ha passat dels 24,6 anys (1975) als 31,6 actuals.

Cal entendre les causes per redreçar el problema. Aquest és un dels missatges principals que s’extreuen de la dilatada carrera acadèmica de la recent premi Nobel d'economia 2023, Claudia Goldin.

El passat 1 d’octubre va entrar en vigor la modificació de la Llei General de la Seguretat Social, plasmada en el reial decret llei 2/2023, gràcies a la qual els dies treballats a temps parcial s’equiparen als dies treballats a temps complet, a efectes del còmput dels períodes de cotització necessaris per poder accedir a les pensions de jubilació, incapacitat permanent, mort i supervivència, incapacitat temporal i naixement i cures de menors a càrrec. 

Després de dos articles d’opinió sobre els riscos de limitar l’accés a l’avortament aquí em teniu un altre cop, redactant el tercer de la saga amb una immensa sensació de frustració perquè, per molta evidència contrastada que els investigadors posem sobre la taula, massa sovint acaben per imposar-se les creences i idees polítiques (i religioses) per sobre de la tossuda i persistent racionalitat empírica.

Una de les polítiques que el govern espanyol ha renovat com a part del nou paquet de mesures econòmiques aprovades el 27 de desembre és la bonificació dels preus del transport públic. Els autobusos de titularitat estatal i els bitllets de Renfe de Rodalies i Mitjana Distància seran gratuïts fins a finals de 2023, i si les administracions autonòmiques i locals accepten reduir els preus dels abonaments urbans i interurbans un 50% (com a mínim), l’Estat els proporcionarà ajudes directes per finançar el 30% del cost. L’Autoritat del Transport Metropolità a Catalunya ja ha confirmat que mantindrà els descomptes vigents durant sis mesos, excepte en el cas de la T-Casual.

El nou paquet de mesures econòmiques aprovades pel govern espanyol el 27 de desembre té com a objectiu principal ajudar les famílies més vulnerables, ja que són les que tenen més dificultats per arribar a final de mes a causa de l’augment generalitzat de preus. De retruc, la limitació directa en el creixement dels preus inclosa en alguna de les mesures persegueix l’objectiu secundari (però no menys important) de contenir l’espiral inflacionista, ja que, si s’acaba materialitzant, tindrà greus conseqüències tant econòmiques com socials.

L’existència de biaixos de gènere en l’àmbit de la medicina i el sistema de salut s’ha documentat extensivament. Tot i així, aquest intent de visualització s’ha fet de manera més aviat descriptiva i anecdòtica que no pas sistemàtica, quantitativa i rigorosa, cosa que dificulta el disseny d’una estratègia efectiva per reduir aquest tipus de desigualtat.

Dins del sistema públic de la seguretat social s’hi inclou el programa de baixes laborals per incapacitat temporal, que proporciona cobertura econòmica als treballadors que no poden realitzar les seves funcions laborals a causa d’una malaltia temporal. Aquest és un programa diferent del que proporciona cobertura en cas d’accident laboral o incapacitat permanent. Ara que el nombre de baixes s’ha disparat per l’òmicron, és un bon moment per parlar de com funciona tot plegat. 

Hi ha diversos temes en què, com a societat, fallem estrepitosament. Molts lectors pensaran ara en el canvi climàtic. Certament entra dins de la meva definició d’errada político-social. Tot i així, avui em vull centrar en un altre d’aquests equívocs, que també compromet el futur dels nostres fills.

Dimecres va entrar en vigor a tot l’Estat l'obligació per a totes les empreses, independentment de la seva mida, de dissenyar un registre on s’especifiqui la retribució dels seus treballadors de manera diferenciada segons el gènere. La llei obliga les empreses de més de 50 treballadors a presentar un pla d’igualtat i una justificació en cas que la diferència en les retribucions d’homes i dones que realitzen tasques “d’igual valor” dins l’empresa sigui superior al 25%. Les sancions previstes en cas d’incompliment, ja sigui per la negativa a presentar el registre, per la falsificació d’informació o per l’acreditació d’una situació greu de discriminació salarial, són substancials i van des dels 6.251 euros fins als 187.515 euros. L’objectiu d’aquesta nova norma és, a curt termini, fomentar la transparència empresarial i, a llarg termini, reduir la bretxa salarial per qüestions de gènere. Els dos primers passos per lluitar contra la discriminació salarial són efectivament esdevenir conscients de la seva existència i disposar de dades quantitatives que ens permetin dimensionar la magnitud del problema.

A l’estat espanyol, del 1985 al 2010 l’avortament era legal sota tres circumstàncies: 1) si hi havia risc per a la salut física o mental de la mare, 2) si l’embaràs era resultat d’una violació o 3) si existia risc de malformacions en el fetus. A partir del 2010 les dones que així ho desitgin tenen la possibilitat d’interrompre l’embaràs fins a la setmana 14 sense necessitat de justificar la seva decisió.