A mesura que el matí del 7 d'octubre s'allunya, els seus horrors no paren de créixer. Una vegada i una altra els israelians ens expliquem el que ja s'ha convertit en part de la història formativa de la nostra identitat i el nostre destí. Com durant diverses hores els terroristes de Hamàs van envair llars d'israelians, van assassinar unes 1.200 persones, van violar i segrestar, saquejar i incendiar. Durant aquestes hores terribles, abans que les forces de defensa d'Israel sortissin del seu estat de commoció, els israelians van tenir una perspectiva dura i concreta del que podria passar si el seu país no només patís un cop dur, sinó si realment deixés d'existir. Si ja no hi hagués Israel.

Hi ha alguna cosa en el rostre invisible d’aquesta plaga, en la seva violenta vacuïtat, que sembla posar en perill la nostra essència. Però, quan passi, potser una nova consciència de la brevetat i la fragilitat de la vida esperonarà la gent a restablir les seves prioritats.