Últimament els veïns de Matadepera ens preguntem com pot ser que, de manera deslleial, les accions de l'equip de govern municipal contradiguin les afirmacions i compromisos que aquest mateix equip va assumir amb Can Vinyers i el golf municipal de Matadepera.

L’abril del 2009 la Fundació Vila Casas va inaugurar el Museu de Can Framis, jo era molt jove, i com aquell qui diu la meva mare em va obligar a assistir-hi. Certament em va impressionar; el magnífic edifici que havia rehabilitat BAAS Arquitectes era el continent perfecte d’una àmplia col·lecció pictòrica on estaven representats gran part dels artistes contemporanis catalans, i aquesta col·lecció era presentada sota la mirada del col·leccionista i president de la Fundació, Antoni Vila Casas.

Després d’un primer quadrimestre d’emocions fortes al sistema financer, ens hauríem de preguntar com pot ser que haguem tornat a col·locar-nos en una situació de dificultat i quines són les lliçons apreses derivades de les anteriors crisis. ¿Es podia haver evitat la crisi financera americana que es va iniciar amb la fallida del Silicon Valley Bank?

Els esdeveniments recents que han colpejat el sector financer han provocat un augment de la desconfiança en els bancs, un sector on cada inversor mira amb lupa qualsevol indici de dubte que pugui generar una entitat. L’índex de referència del sector bancari, l’EUROSTOXX Bank Index, ha experimentat una caiguda del 10% aquest mes, però, a priori, les ràtios bancàries no han canviat i continuen mostrant la mateixa solidesa que abans de la tempesta.

Abans de la pandèmia ja arrossegàvem una crisi de valors i un to cultural baix, i ens deixàvem portar per la intuïció i la generalització. Ara un virus impossible de preveure n’ha magnificat l’impacte. Per exemple, teletreball, big data, intel·ligència artificial... des de fa dos mesos són paraules molt més utilitzades que abans, tot i que no suposin cap novetat. Ara sembla que aquestes tecnologies les utilitza tothom, quan, en realitat, els estudis apunten que un 50% de les empreses europees que diuen que fan servir intel·ligència artificial no la utilitzen. Una mirada més àmplia sobre la revolució tecnològica ens diria, en canvi, que no ens salvarà: tenim totes les dades del món, però el problema no són les dades, sinó saber-les interpretar i donar-hi sentit. Tenim l’obligació d’anar més enllà.

Francament, convido a la reflexió. No veig que països com Portugal o Grècia siguin tan diferents d'Espanya, ni per piràmide de població ni per desequilibris macroeconòmics. Però, curiosament, durant la crisi del coronavirus a Espanya ens ha anat molt pitjor, i això que tenim un sistema sanitari molt més desenvolupat. A què es deu aquesta gran diferència tant en nombre de contagis com en nombre de defuncions?

Després d’unes setmanes intenses en els mercats financers, per primera vegada ens trobem davant d’una nova amenaça o un nou repte. No serveixen de res les comparacions amb la crisi del 2008 o amb qualsevol crisi que s’hagi pogut viure anteriorment. Estem davant un nou escenari, incert, i no hi ha cap precedent en què ens puguem emmirallar.

Quan pensem en què pot canviar el sistema financer tal com el coneixem, sempre ens basem en esdeveniments passats per intentar explicar el futur. La il·lusió del que és inevitable, tal com apuntava el premi Nobel d’economia Daniel Kahneman, és sempre omnipresent en aquesta classe de raonaments: creiem que el fet d’entendre què ha passat ens ajudarà a preveure el que passarà en el futur. Sabíem que vindria una crisi? No, crèiem que alguna cosa passaria, però de saber no sabíem res del cert. I finalment ha passat, però el col·lapse no l’ha causat la falta de liquiditat, ni algun sector de l’economia –com el bancari o la construcció–, finalment ha estat un virus microscòpic, aparegut del no res, que ens ha fet canviar la nostra manera de viure.