Aquest dimecres hem signat la Segona addenda de 2025 a l’acord sectorial de bases per a la construcció d’un sistema de serveis socials propi de Catalunya, un acord entre el Govern, els sindicats i les patronals per millorar el sector i les condicions laborals dels professionals i garantir la sostenibilitat de les empreses que presten aquest servei.

Diuen que la política s’atura durant l’estiu, però aquest agost hem estrenat un nou govern a la Generalitat de Catalunya que posa fi a mesos d’innecessària incertesa social. El president Illa ha anunciat el seu executiu i sabem que Mónica Martínez Bravo serà la nova consellera de Drets Socials i Inclusió. És per això que aprofito aquestes línies per donar-li la benvinguda. El seu perfil econòmic i acadèmic, especialitzat en l’àmbit de la pobresa i en les desigualtats, pot ser molt positiu per al sector. Al mateix temps, vull donar les gràcies al conseller sortint, Carles Campuzano, per la bona feina que ell i el seu equip han fet en aquests dos anys i mig.

Des de la seva irrupció ara fa vint-i-un mesos, el covid-19 ens ha recordat unes quantes coses que per inèrcia donàvem per superades. Hem vist l’extrema vulnerabilitat de la nostra condició humana, la incertesa de la vida, que el món està connectat i la necessitat de cooperar de forma intel·ligent si volem superar aquesta pandèmia. La vacuna n’és el millor exemple, i només hem de mirar com ha canviat la situació d’un any per l’altre. El virus continua entre nosaltres, però han disminuït la gravetat dels contagis i les defuncions, dos indicadors fonamentals per entendre la capacitat de protecció de la vacuna entre la població, i de forma especial entre els més vulnerables. 

La crisi sanitària del covid-19 ha tingut conseqüències irreparables per a tothom, però molt especialment per a la gent gran. Un any després de l’inici de la pandèmia les seves conseqüències són encara ben vives, però, gràcies a la vacunació, estem veient com les mesures comencen a relaxar-se. I ha arribat el moment de reflexionar sobre els reptes de futur en l’atenció a les persones grans després del covid-19.

Vivim uns dies complicats. Aviat parlarem de setmanes, però encara ens falta perspectiva. En aquests moments ens movem en una incertesa absoluta que només podem matisar mitjançant les nostres accions diàries. El confinament responsable i imprescindible ha de ser la resposta unànime de la població davant un coronavirus que fa trontollar alguns dels nostres pilars fonamentals. Els que ens dediquem a gestionar serveis essencials hem de seguir treballant perquè la societat, tal com l’entenem, no es desplomi.