<![CDATA[Ara.cat - Joan Guàrdia]]> 10 <![CDATA[Que no marxin]]>

Gairebé tres milions de persones amb nacionalitat espanyola viuen actualment a l’estranger, de les quals unes 400.000 eren residents habituals a Catalunya. Fa només 15 anys, aquesta xifra no arribava a les 150.000 persones. 

]]> <![CDATA[Hi ha dies que duraran anys]]>

Aquesta frase de l’enyorat Ovidi Montllor ens recorda que hi ha fets concrets que tenen conseqüències allargades, que van molt més enllà del moment concret en què succeeixen. Un d’aquests fets és la signatura del conveni per al programa María Goyri, que el govern central de l'Estat, la Generalitat de Catalunya i les universitats públiques van signar el 17 d’octubre i que implicarà la creació d’un total de 1.168 places noves de professorat lector per a les universitats públiques catalanes.

]]> <![CDATA[La selectivitat: un debat més profund]]> Com un anunci de l’arribada del final del curs acadèmic, apareix inevitablement el debat al voltant de la selectivitat. Aquests són els dies que assenyalen el gran moment en què visualitzem el ritu iniciàtic de deixar l’adolescència i començar la vida adulta. Òbviament exagero, però, si ho pensem bé, alguna cosa hi ha d’això. La Selectivitat (així, amb majúscula) constitueix un punt de referència important per als estudiants i les famílies en el moment d’accedir als estudis universitaris. I, per tant, no és estrany que quan s’acosta, també ritualment, s’obri cada any el debat sobre la seva necessitat i característiques.

]]> <![CDATA[La universitat després de la pandèmia]]> La situació provocada per la pandèmia del covid-19 és tan excepcional que qualsevol cosa que s’escrigui pot quedar desmentida l’endemà o en les hores següents. Ni tenim prou dades ni les coordenades de com serà el futur immediat. De fet, ni tan sols tenim el coneixement de com gestionar l’aquí i l’ara. El que és clau és que les coses ja no seran iguals després d’aquesta crisi sanitària. El món serà diferent i, òbviament, també ho serà la universitat.

]]>