Si em permeteu parafrasejar Tolstoi, tots els sistemes educatius feliços s’assemblen; els dissortats ho són cadascun a la seva manera. Efectivament, els primers es fonamenten en la mútua confiança dels actors educatius. Malauradament, el nostre arrossega un problema heretat de prejudicis entre famílies, docents i administracions. Normalment, la desconfiança envers l’escola és un tret comú de les societats autoritàries. Les pressions que, històricament, ha hagut de suportar l’escola catalana té a veure amb el seu component subversiu. Els mestres lluitem per subvertir les bases injustes d’una societat desigual, treballem per revertir, mitjançant la cultura, el destí assignat per naixement, en un país on, malauradament, un bon cognom segueix valent més que un parell de doctorats.