Si preguntéssim a la militància escapulada quin va ser el moment precís en què van creure que, qui sap, potser aquesta temporada l'Europa miraria més al cel (LaLiga Hypermotion) que a l'infern (Segona RFEF), molts recordarien el dia d'Algesires. Això és perquè, quan es complia el minut 101 de la setena jornada, una galopada d'Adnane Ghailan –anomenat "el sastre" per la capacitat de prendre les mides als rivals a la mínima que es descuiden–, va acabar amb un 2-3 al marcador. Victòria agònica dels catalans, una nova data històrica per a la col·lecció del club gracienc i la impressió que la seva presència en la categoria no era testimonial.

Tot i que 'Catalan Graffiti', el primer àlbum en català de Sidonie, sortirà el proper mes de novembre, el grup de Barcelona ja ha començat a tocar alguns dels nous temes en concerts fora de Catalunya. La rebuda ha tingut moments de tot. Malgrat tot, la banda confia que el públic de l'estat espanyol deixi enrere els prejudicis lingüístics i l'acullin amb les mateixes ganes que si fos en castellà.

Julio Iglesias, Luis Miguel, Shakira, Juan Gabriel, Ricky Martin. Hi ha una llarga llista de cantants llatins que l'últim mig segle han col·leccionat xifres descomunals, especialment als Estats Units. Això sí, encara que els números els hagin acompanyat sense pal·liatius, no sempre han gaudit del prestigi dels seus homònims anglosaxons. Ha hagut d'arribar una nova generació i l'era de la música urbana per destruir les barreres i els prejudicis culturals que, històricament, els havien frenat. De tota la nova fornada, el primer que ha posat d'acord un públic massiu, universal i transversal amb la crítica especialitzada és Bad Bunny.

Quants discos realment indiscutibles ha deixat la música pop en català els últims cinquanta anys? Es poden comptar amb els dits d'una mà –o de les dues si ens posem generosos–. Ningú s'atreviria a dubtar de Dioptria ni la seva transcendència. Tampoc es discuteix l'explosió transversal d'Els millors professors europeus. Ni per descomptat de Per al meu amic, Alenar o Alegria. Haver-n'hi n'hi ha, però poquets. Podríem dedicar un diari sencer a detallar-ne motius, però el fet és que quan un d'aquests en fa cinquanta, la celebració ha d'estar a l'altura. Aquest any se celebra el primer mig segle de l'àlbum Qualsevol nit pot sortir el sol, de Sisa, l'artista galàctic, el comptador d'estrelles, el músic sideral a qui aquest disc li va canviar la vida. I, de retruc, va canviar també l'esdevenir de la música del país.

Corria l'estiu del 1989 quan Francisco Casavella, novel·lista majúscul i rumber de pro, explicava que difícil que era que una música "que ha estat oblidada durant anys, marginada per tòpics estúpids i esnobismes encara més estúpids, reculli en un instant els fruits desitjats”. Francis, com li deien els amics, parlava de rumba catalana –"la rumba que tomba"–, i a més de posseir la ploma millor afinada de la ciutat semblava tenir el do de predir el futur. L'escriptor no sospitava que el món sencer escoltaria aquella música només tres anys després d'aquella afirmació. S'estima que uns 3.200 milions de persones van connectar en algun moment amb la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona, l'any 1992. I com tothom sap, el millor va ser quan als altaveus de l'Estadi va sonar-hi la rumba i l'escenari quasi cau. De pes i d'emoció.

Tinder, Bumble, Happn, Grindr, Badoo, Meetic, AdoptaUnTio i un llarg etcètera. Les aplicacions per lligar i trobar parella han revolucionat la manera com es relacionen els humans pel que fa a les relacions sexoafectives a Occident. Aquesta mena d'aplicacions són tan comunes que fins i tot sembla inviable que hi hagi altres maneres d'avenir-se més enllà de mercadejar amb imatges i xatejar davant la pantalla del telèfon mòbil. En aquest sentit, les dades són clarificadores, perquè s'estima que un 40% de les noves parelles que es formen a l'Estat s'han conegut a Tinder. Però encara que semblin d'una altra època, les agències matrimonials físiques no han desaparegut, tot el contrari. Aquest sector, que es va crear a Catalunya durant els anys seixanta, existeixen i funcionen tan bé com en dècades passades. N'hi ha moltes menys i no competeixen de tu a tu amb els milions d'usuaris que usen l'entorn digital, però asseguren que ofereixen un plus d'atenció i personalització que mai podrà donar-te cap màquina.

“Per fi puc anar a la piscina pública i canviar-me al vestuari sense por que la gent em miri i em vegi com una cosa estranya”. L'Arantxa reconeix que després d'haver passat una mastectomia radical lateral, fruit d'una intervenció a causa d'un càncer de pit, se sentia “com un extraterrestre a qui falta alguna cosa”. Navegant per Instagram, va descobrir una tatuadora paramèdica que li va canviar la vida. “Estic encantada amb el resultat. No només ho tornaria a fer, sinó que ho he recomanat a una amiga que estava en un cas similar al meu”, explica. Resident a Madrid, l'Arantxa és una de les persones que s'han decidit a fer-se un tatuatge paramèdic, una acció que li ha millorat ostensiblement el dia a dia. 

Fins ara habitual d'espais com l'Ateneu de Nou Barris o Razzmatazz, Fermin Muguruza va atrevir-se divendres a fer el seu primer Palau Sant Jordi en solitari, fins fa pocs anys coto privat d'artistes internacionals. Avui dia els concerts es viuen com a experiències i et diguis Morad, Milo J o Fermin Muguruza, els últims tres noms en trepitjar el gran escenari barceloní, la clau és presentar un esdeveniment únic i irrepetible. En el cas del basc tenia un motiu de pes: la gira de celebració dels 40 anys de carrera, des de la creació del grup Kortatu, que l'està portant a grans recintes de tot l'Estat.

Una de cada quatre persones entrevistades a l’estat espanyol van declarar haver patit problemes de salut mental com depressió, estrès o ansietat entre el juliol del 2023 i el juny del 2024, segons dades de l'enquesta feta per Statista Consumer Insights. No és cap secret que aquestes patologies s’han convertit en un dels grans problemes de salut actuals, i tots tenen una clara relació amb el son i la poca qualitat d'aquest. Segons els experts en aquesta matèria, tot el que fem i pensem afecta directament a com arribarem a la nit i com serà el nostre descans: “El que ens passa durant el dia afecta directament la qualitat del son”, diu el doctor Eduard Estivill, director de la Unitat d'Alteracions del Son de l'Hospital General de Catalunya. Per tant, si volem millorar el nostre son hi ha moltes variables que poden modificar-lo i que cal tenir en compte.

Un matí de novembre a Sarrià, Barcelona, el propietari d’un restaurant que vol restar en l’anonimat rep una visita inesperada. És algú que s’ofereix a fer una campanya que augmentarà la nota mitjana i els comentaris positius del seu establiment a Google Reviews. L’oferta és refusada, i misteriosament, poques setmanes més tard, el restaurant rep una allau de puntuacions negatives. Fa pocs dies i just a l’altra banda de la ciutat, a la Vall d’Hebron, un grup de socis descontents amb el funcionament del seu club esportiu amenacen amb puntuar malament el centre a la mateixa plataforma si no fan cas de les seves reivindicacions.

Les sandàlies potser no són gaire còmodes per caminar, però queden bé i fan el fet. I aquest model de vambes tan car diuen que tenen una càmera d'aire molt avançada. Les sabates de taló són elegants, encara que dur-les sigui un suplici. Són frases de l'àmbit domèstic que amaguen una realitat palpable: com a norma habitual no ens ocupem prou de la salut dels nostres peus. Començant pel calçat, un dels elements clau perquè tot ens funcioni als peus –aquesta estructura tan complexa, composta per vint-i-sis ossos, trenta-tres articulacions i més de cent músculs, tendons i lligaments que treballen en conjunt per proporcionar suport, mobilitat i equilibri al cos.

Què tenen en comú els Lluïsos de Gràcia, el Club Esportiu Europa i l'Acidh, Associació Catalana d'Integració i Desenvolupament Humà? Doncs que són algunes de les entitats més estimades i arrelades de la Vila de Gràcia de Barcelona i que totes tres han coincidit a promocionar Vila Màgica a les seves xarxes socials durant aquests dies.

Encara que en altres àmbits la tendència és anar reduint objectes físics i canviar-los pels digitals, la moda ha sabut donar la volta a la modernitat: no només estem en una era de consumisme desaforat, també la facilitat per comprar i vendre que ofereixen les xarxes, sigui des d'aplicacions com Vinted o Wallapop o pàgines de l'estil Todocoleccion, ha afavorit l'auge de les ganes d'acumular i també de les col·leccions.

Què fèieu la matinada del 23 de maig del 2010? Segur que penseu que és impossible recordar-ho, però potser se us encén la llumeta quan sapigueu que és la data en què es va emetre el 121è, i últim, episodi de la sèrie Lost (o Perdidos en la seva traducció al castellà). Aquella nit, milers de catalans es van congregar davant del televisor per acabar un camí ple de contradiccions i alts i baixos. Iniciàtic i excitant. Però també decebedor i frustrant. En qualsevol cas, qui va aguantar despert fins a l'instant clau de l'episodi, quan el personatge del Locke li diu al Jack "T'estàvem esperant", va assistir en directe a un moment que era història de la televisió. I tot perquè acabava Perdidos, la sèrie que ho va canviar tot.

Mariona Coiduras, productora de diversos programes de televisió, va tornar de les vacances de Corea del Sud amb un propòsit per al mes de setembre: volia apuntar-se a un gimnàs. Per a moltes persones, l'inici de curs escolar és el moment idoni per encarar nous reptes. Segons dades de Nubapp, especialistes en programari de gestió esportiva, al voltant d'un 30% de les altes dels gimnasos i centres esportius es duen a terme durant el mes de setembre, seguit pel gener, amb aproximadament un 15%.

És dissabte a les 12 de migdia al cor de l'Eixample barcelonina. Fa una calor de mil dimonis, però això no atura les desenes de persones que fan cua esperant una taula. Moltes d'elles no parlen català, ni pràcticament castellà, i són observades pels transeünts amb una mescla d'incredulitat i indiferència, ja que no és un fet nou. De fet, és habitual i es repeteix cada cap de setmana des de fa uns quants anys. Tot això passa des que van obrir-hi Billy Brunch, un dels establiments especialitzats en brunch més concorreguts de la ciutat. I no només és aquí, les cues són habituals en altres punts de la ciutat, com al carrer Enric Granados, tocant a la plaça Letamendi, on hi ha un Brunch & Cake, o a Pere IV, al Poblenou, on hi ha Little Fern. I això mateix amb una llarga llista de locals de la ciutat.

Immediatesa, exposició, enveja, poder, estatus. Són paraules que es relacionen entre elles cada dia a les xarxes socials i que han acabat inundant moltes facetes del nostre dia a dia. La importància d'ensenyar el nostre suposat èxit a internet de cara a crear una marca personal basada en el triomf ha provocat que cada moviment que fem sigui degudament publicat, previ filtre perquè tot sembli molt millor del que realment és. Aquesta tendència s'ha fet forta en diversos sectors, i un dels més intensos és el dels viatges. On anem, amb qui, com ens ho passem o quin nivell de luxe tenim. Tot això és important quan es relacionen xarxes socials i vacances; d'aquí que s'hagi creat una nova manera de viatjar: el turisme frenètic.

A finals d'abril va anunciar-se una de les notícies més esperades pels qui treballen en la normalització i expansió de la llengua catalana a internet: el departament de Cultura va aprovar una nova línia de beques dirigides a professionalitzar els creadors de contingut i fomentar l'ús del català a les xarxes socials. És un pas demanat insistentment pel sector, que competeix davant del poder d'un castellà que copa la majoria del mercat. Hi ha molts tipus de contingut a internet, però molt poc en la nostra llengua si ho comparem amb el nombre de parlants. Avui dia, pràcticament cada temàtica està en estat embrionari i té camp per córrer. Exemples? La cuina, l'esport, el maquillatge o els viatges, un dels puntals de les recomanacions i contingut a la xarxa.

Erika Lust és una institució del porno fet amb perspectiva feminista. Establerta a Catalunya des de fa més de dues dècades, la directora i productora sueca ha fet una feinada perquè els i les consumidores de cinema per a adults canviessin la seva mirada i descobrissin que hi ha una vida més sana i real fora dels clixés del gènere. Tot just acaba de celebrar els vint anys de la seva primera pel·lícula, The Good Girl, i ens rep a les seves oficines de l’Eixample. “Vinc d’estar uns dies de vacances i m’he pogut llegir el nou llibre de la Sara Torres, quina meravella”, diu somrient. En aquesta novel·la s’hi parla molt del desig femení, i d’això l’Erika en sap un niu.

A les maletes de les vacances d'estiu no només hi col·loquem roba. Aprofitant que les estones per dedicar al lleure es multipliquen aquestes setmanes, acostumem a encabir-hi productes dedicats a l'oci i la cultura: un quadern de passatemps, un llibre o, potser, un joc de taula, i és que ja sigui amb una simple baralla de cartes o amb un tauler en tota regla, els jocs brillen especialment en època estival.