<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - Perejaume]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/firmes/perejaume/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - Perejaume]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Tocar]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/tocar_129_4835390.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/4100095d-441e-432b-9c57-4f6370a49d4b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>En el context de l’eclosió dels feixismes, Miró va començar un conjunt de pintures que ell va denominar “salvatges” i en les quals, tot i el colors agres i els personatges grotescos, hi apareix també el lirisme de la grafia. Aquesta obra pertany al Museu Centre d’Art Reina Sofia com a donació de Pilar Juncosa i es pot veure ara a la Fundació Miró.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Perejaume]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/tocar_129_4835390.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 21 Oct 2023 20:10:27 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/4100095d-441e-432b-9c57-4f6370a49d4b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[‘PEINTURE (ESCARGOT, FEMME, FLEUR, ÉTOILE)’, DE JOAN MIRÓ 1934]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/4100095d-441e-432b-9c57-4f6370a49d4b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Viver]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/viver-perejaume_129_1114352.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/ac562a7d-e406-4f86-baae-a913a9f75167_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>La naturalesa botànica és complexa, pacient i discreta. Qualsevol obra humana que es proposi d’acostar-s’hi no té més remei que fer-ho exercitant aquestes mateixes qualitats. M’atreviria a dir que a l’hora de representar-la s’ha de procurar que ella mateixa penetri en els intersticis del llenguatge, fins i tot que enrami poc o molt la noció de sentit. Això és el que he procurat amb una colla d’obres la majoria d’elles d’aspecte forestal i amagadís, mig embrollades, mig embardissades d’allò mateix que es proposen d’exposar. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Perejaume]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/viver-perejaume_129_1114352.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 05 Jul 2020 17:19:36 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/ac562a7d-e406-4f86-baae-a913a9f75167_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Viver]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/ac562a7d-e406-4f86-baae-a913a9f75167_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
