10 Quan un escriu un article intenta, primer de tot, fugir de la retòrica. I parlar de la gent gran indueix a caure-hi a través de tot tipus d'expressions que són gairebé despectives —fora del context familiar—, com padrins, avis, iaios... També tenim un segon perill, no menys important que el primer, que és caure en l'anàlisi segmentada dels diversos sectors humans que integren la societat, sigui l'altpirinenca, l'aranesa o qualsevulla altra. Un dels molts mals que ens ha portat el covid-19 és precisament la vulgarització de l'edatisme, és a dir, de tendir a fer tractaments sanitaris excessivament basats en les diverses seccions d'edat: els joves, els vells... Aquestes bases pseudoculturals no són gens innocents com potser algun lector pot pensar, ben al contrari, han portat a diverses administracions, en aquest cas la sanitària, a justificar autèntiques discriminacions respecte a la gent gran i a promoure, involuntàriament, una desinformació fatal de cara a la gent jove.

]]> Tenim en dansa les negociacions pels pressupostos de l'Estat espanyol. Sembla que, davant de la flexibilitat introduïda pel virus covid-19 es produirà, al seu moment, la majoria suficient per aprovar-los; esperem-ho, perquè si no, no es podrien assignar bé les partides monetàries que vindran del mai prou preuat El Dorado europeu. I cal, ara més que mai, controlar aquesta riuada financera i la despesa corresponent per mostrar als nostres germans i germanes d'Europa que Catalunya i Espanya són territoris que aspiren a una bona administració. Reduint la pantalla de les nostres observacions enfoquem el territori de l'Alt Pirineu. I aquí no ens voldríem trobar, com cada any, fent com a la loteria de Nadal: mentre hi hagi salut!

]]> Les ràpides transformacions que ha sofert el nostre país els darrers anys, algunes ben negatives com el despoblament de moltes poblacions, es contraposa amb la rigidesa, en alguns casos gairebé dogmàtica, d'alguns conceptes que ens afecten de manera ben central. Posem damunt de la nostra particular taula de debat el concepte món rural. Pel damunt d'anàlisis ben elaborades, el nostre món polític, parlamentari i administratiu, quan parla de món rural parla de fet de món agrari, és a dir, d'agricultura i de ramaderia. Alguns lectors poden pensar que quina importància té aquesta identificació entre món rural —si acceptem aquest terme— i món agrari. Els respondria que molta, perquè implica que quan es plantegen programes de revitalització econòmica de comarques, com per exemple de les comarques de muntanya, es fan basant-se en el sector primari.

]]> Els espais forestals, boscos i pastures, ocupen el 83% de la superfície de l'Alt Pirineu i Aran. Aquesta xifra és tan abassegadora que no requereix gaires aclariments. Si bé en un càlcul de producció econòmica directa la seva magnitud s'aproxima al zero absolut, sí que, per contra, té un gran valor de cara a la gestió de la biodiversitat i la protecció dels recursos hídrics i, alhora, permet un molt necessari ús cultural i recreatiu. Ens trobem, doncs, davant d'un sistema natural que ofereix per si sol molt poca capacitat de creació de llocs de treball però que, d'altra banda, és bàsic per a la promoció d'activitats econòmiques respectuoses amb el medi ambient. També s'ha de dir que la gran majoria de boscos i pastures pertanyen a administracions públiques, bàsicament entitats municipals o a la mateixa Generalitat.

]]> Tot el sistema bancari espanyol, i el català per descomptat, s'ha vist als darrers anys sotmès a unes ventades que han aconduït a una situació social lamentable. Sabem, com tothom, que hi ha una gran liquiditat en el sistema i que els bancs s'han vist encerclats, com qualsevol altra empresa, per problemes de comercialització. El resultat és a la vista per a qualsevol petit estalviador, les entitats, no els treballadors de banca, menyspreen els dipòsits, volen que te la juguis amb fons d'inversió que et poden conduir a qualsevol lloc menys a Ítaca. Però això sí, la ciutadania, gairebé en la seva totalitat, ha hagut de pagar amb els impostos el seu manteniment. Fins a cert punt hi podríem estar d'acord, la desaparició de qualsevol d'aquestes grans entitats arrossegaria un conjunt de malvestats tan profundes que arribarien a fer mal a les butxaques més comprimides.

]]> L'espectacle que algunes de les nostres autoritats territorials ens varen oferir respecte a la creació de l'Agència del Patrimoni Natural i la Biodiversitat va ser radicalment explicatiu del funcionament polític de les comarques de l'Alt Pirineu i del territori d'Aran. Es va produir un guirigall de declaracions que semblaven competir a veure qui la deia més grossa i qui posava encara més en relleu el, segons alguns, terrible enfrontament entre la nostra ruralitat i les comarques metropolitanes. No cal dir que aquest joc de despropòsits va ser convenientment amplificat per molts mitjans de comunicació, que veuen en el tema un filó regular de notícies que complauen en gran manera i a la vegada els nostres cridaners i els pacífics receptors metropolitans.

]]>