Pandèmia és amb seguretat la paraula més pronunciada aquests últims mesos i evoca diferents sentiments en funció de qui la pronuncia... El personal sanitari, que l'ha viscuda en primera persona, la pronuncia amb respecte, unit a una sensació d'impotència i [esgotament?] reminiscent dels pitjors dies del covid-19. Els més joves, molts dels quals han tornat alegrement a la normalitat "d'abans", la pronuncien amb confiança, segurs que "no els tocarà". Les persones grans, amb una certa sensació d'indefensió. Els polítics la pronuncien com a excusa, argument i/o eina electoralista. Els científics amb la determinació de buscar causes i solucions, però també amb la por que les seves paraules es treguin de context o que les possibles troballes es facin servir amb fins equívocs o incorrectes. Cada interpretació està esbiaixada per les nostres experiències prèvies, perquè és així com opera el nostre cervell. I aquests biaixos cognitius han influït en l'evolució de la pandèmia.