<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - Adom Getachew]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/firmes/adom_getachew/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - Adom Getachew]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[El colonialisme va fer el món modern: refem-lo]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/colonialisme-mon-modern-refem-lo_129_1080299.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p>“Descolonitzem aquest lloc!”, “Descolonitzem la universitat!”, “Descolonitzem el museu!” En els últims anys la descolonització ha guanyat una nova acceptació política dins les fronteres de les antigues potències colonials. Els moviments indígenes han recuperat la iniciativa de la “descolonització” en protestes com les de Standing Rock contra l’oleoducte Dakota Access. Des de Sud-àfrica fins a la Gran Bretanya els estudiants han fet marxes portant pancartes que desafien els programes d’estudis eurocèntrics. Museus com el d’Història Natural de Nova York i el Museu Reial de l’Àfrica Central de Brussel·les s’han vist obligats a revisar la seva representació dels pobles africans i indígenes colonitzats. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Adom Getachew]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/opinio/colonialisme-mon-modern-refem-lo_129_1080299.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 08 Aug 2020 15:58:11 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
