El partit que governa Polònia, Llei i Justícia (PiS), acaba de fer un pas més cap a l’autocràcia total. Ara que s’acosten les eleccions generals de la tardor, el PiS ha redactat una llei per crear una comissió especial que investigarà la influència russa entre el 2007 i el 2022, un període que inclou els anys en què va governar el partit opositor Plataforma Cívica (2007-2015). Pitjor encara: el president polonès, Andrzej Duda, ja ha signat el projecte de llei i l’ha enviat al Tribunal Constitucional, supeditat al PiS, perquè hi doni el vistiplau.

La guerra de Rússia a Ucraïna ha afectat la vida política de països d'arreu del món, però sobretot dels països políticament més propers no pas a Ucraïna sinó a Rússia. Com que Ucraïna és una democràcia i Rússia és una cleptocràcia autoritària, la guerra ha posat de manifest un xoc fonamental entre sistemes polítics alternatius. Aquesta dinàmica complica les coses, perquè una derrota militar de la democràcia podria interpretar-se com una invitació a dictadors d'altres llocs a perseguir les seves pròpies conquestes.

Després de pensar-hi molt de temps, Alemanya finalment va prendre la decisió d'enviar armament pesant a Ucraïna. Però ho va fer en va: els tancs antiaeris Gepard (Cheetah) que ofereix són antiguitats que no tenen munició disponible, perquè el fabricant en té poques unitats. Des de llavors, el ministeri de Defensa alemany ha anunciat que buscarà munició de recanvi en llocs llunyans com Jordània, el Brasil i Qatar. Mentre Rússia destrueix el seu veí, assassinant, torturant i violant els seus civils, Alemanya continua ficada en un pèssim embolic.

El règim de Vladímir Putin ha prohibit als mitjans russos referir-se a la invasió d'Ucraïna com a “guerra”. En canvi, han de considerar-la “una operació per alliberar Ucraïna dels neonazis”.

Les coses no estan sortint com voldria el president bielorús Aleksandr Lukaixenko. D’ençà de les eleccions presidencials fraudulentes del 9 d’agost, les forces de seguretat miren d’executar l’ordre de Lukaixenko de posar fi a les protestes pacífiques contra el seu règim. Els últims dies, la policia antiavalots ha tornat a sortir al carrer i a detenir manifestants, tot i que ara la majoria de detinguts reben una multa, en lloc de cops. Les autoritats també han perseguit periodistes mitjançant la retirada d’acreditacions i la deportació dels que no disposin de la documentació pertinent.