Ho hem vist en infinitat de pel·lícules: "Hola, em dic tal i soc alcohòlic". Coneixem les sigles d'Alcohòlics Anònims (AA) i el que representen. Però el que potser no sabem és que darrere d'aquestes sigles –i d'aquesta frase recurrent– hi ha un mètode terapèutic de dotze passos que van crear dos homes d'Ohio l'any 1935 i que, des de llavors, ha ajudat milions de persones arreu del món. Aquest mètode s'aplica avui a 68 països, inclòs l'estat espanyol, on hi ha fins a 586 grups actius d'Alcohòlics Anònims (AA). Un estudi del Medical School de Harvard i l'Hospital de Massachusetts va concloure el 2020 que aquesta teràpia en dotze passos d'AA "és més efectiva que altres tractaments establerts per augmentar l'abstinència" i millora els resultats sobretot "a llarg termini", fet que afavoreix que la persona es mantingui sòbria durant més temps. La pervivència i constant expansió mundial d'aquest sistema durant prop d'un segle també n'acrediten l'efectivitat.

Missió complerta. Els quatre astronautes de l'Artemis II ja són un altre cop a la Terra, després d'anar a la Lluna i tornar. Acaba així una missió històrica que ha durat deu dies, la primera en més de cinquanta anys que ha portat humans a la Lluna, i que els ha convertit en les persones que han viatjat més lluny de la Terra en la història de la humanitat. A les 1.53 h de la matinada, hora catalana, la càpsula Orion on viatjaven els astronautes ha reentrat a l'atmosfera terrestre a una velocitat de 40.000 km per hora, més ràpid que cap altra nau espacial fins ara. Una maniobra especialment arriscada, però que s'ha superat amb èxit.

El coet de la missió Artemis II de la NASA ja es troba a mig camí de la Lluna, després d'abandonar l'òrbita terrestre, i avança a 5.632 kilòmetres per hora per convertir-se en la primera missió que porta humans al satèl·lit després de més de 50 anys. L'objectiu en aquest cas no és aterrar a la Lluna sinó orbitar-la i tornar a la Terra, per tal de posar a prova la tecnologia que haurà de permetre finalment un allunatge l'any 2028. Els quatre astronautes de la missió -que porten els seus propis telèfons mòbils a bord- han enviat ja les primeres imatges espectaculars de la Terra des de la seva perspectiva i s'espera que dilluns a la nit arribin a la Lluna. Aquest dissabte, la nau ja estava més de 219.000 kilòmetres de distància, més a prop de la Lluna que del nostre planeta.

Després d'anunciar fa unes setmanes que la missió Artemis III no portaria humans a la superfície de la Lluna com estava previst, aquest dimarts l'administrador de la NASA, Jared Isaacman, ha anunciat els nous plans de l'agència per complir amb la promesa del president Donald Trump d'arribar al nostre satèl·lit abans que els seus rivals de la Xina.

Una papallona que va des del Canadà fins a Mèxic per hivernar i reproduir-se, una balena que té el rècord de la seva espècie amb 22.500 kilòmetres de viatge a través dels oceans o el xatrac àrtic, una au que -atenció, spoiler- ostenta la migració més llarga del món animal. Ara que comença la primavera i amb ella moltes espècies es posen en moviment, t'expliquem les principals rutes migratòries de la fauna planetària. Les autopistes de la vida salvatge.

Tenia força lògica que el convidat d'honor de la festa del Gremi de Restauració de Barcelona fos l'actor Alberto San Juan, que acaba d'estar nominat a un Goya per la seva actuació a La cena. I ha estat precisament aquesta pel·lícula –que recrea en clau còmica un sopar fictici de Franco dues setmanes després de guanyar la Guerra Civil– la que ha donat peu a l'actor madrileny a fer servir el podi del mític local La Paloma de la capital catalana per llançar un contundent "no a la guerra". San Juan ha rebut l'ovació del mig miler d'assistents a la trobada, entre ells actors, polítics i restauradors, amb la seva crida "contra aquest nou ordre mundial on lideren aquells que tenen més capacitat per imposar la violència". Ha repassat els bombardejos a l'Iran i el "genocidi de Gaza", entre altres coses, i ha etzibat una dura crítica a la Unió Europea i la seva "renúncia a defensar la Carta Universal dels Drets Humans".

Claudio Barría s'ha passat molts anys de la seva vida desmentint la pel·lícula de Steven Spielberg Tauró. Aquest biòleg xilè establert a Catalunya, ha centrat la seva recerca en aquests animals –ara a la Universitat d'Oviedo però abans a l'Institut de Ciències del Mar (ICM)– i avui és un dels màxims experts en taurons de la Mediterrània, probablement el màxim. Va ser precisament en un cinefòrum pel 50è aniversari d'aquest film en què va participar que va sorgir la idea d'escriure el llibre Tiburones, juntament amb Ana Colmenero (ICM), dins de la col·lecció ¿Qué sabemos de? que editen Catarata i el CSIC. Tant el llibre com la conversa traspuen un gran coneixement i sobretot un amor enorme per aquests animals, que tenen un valor incalculable per als ecosistemes marins.

De què serveixen els petons? Quina funció biològica pot tenir un morreig? O és una funció evolutiva? Són preguntes que és poc probable que et passin pel cap mentre veus Burt Lancaster i Deborah Kerr sobre la sorra de la platja en la mítica escena de D'aquí a l'eternitat. Però és la pregunta que es van fer uns científics d'Oxford, i que els ha portat a investigar l'historial petonejador d'algunes espècies animals, especialment els primats.

Segons l’OCDE i la Universitat Cornell, per cada text de 100 paraules o cada conversa amb entre 10 i 40 prompts (indicacions), es consumeixen fins a 0,5 litres d’aigua dolça, o l’equivalent a 14 bombetes led enceses durant una hora.

El 10% més ric del planeta emet quasi el 50% de les emissions de CO₂ de tot el món. Però dins d'aquest grup, el 0,001% més rics (unes 80.000 persones superriques) són els que més han vist incrementar la seva riquesa en els últims anys i els que més mal estan fent al planeta. Això diu el periodista mediambiental francès Hervé Kempf, autor de Com els rics saquegen el planeta (Garbuix Books), un llibre en format còmic que analitza de forma amena i entenedora els motius i les sortides a les grans desigualtats globals que estan totalment vinculades a la crisi ecològica que patim.

Adriana Jarrín va tenir un càncer d'ovari quan tenia només 26 anys. Per sort, li van detectar a temps i el tractament de quimioteràpia la va salvar, però tant la sorpresa del diagnòstic com tot el procés li van generar un gran "impacte emocional, a part d'un gran debilitament físic", relata. "Una cosina meva em va recomanar que comencés a fer ioga i realment va ser un al·licient impressionant per a mi i em va ajudar moltíssim". "Sobretot la sensació d'estar fent alguna cosa per mi mateixa em va ajudar a transitar millor per la malaltia", explica. Allò va ser l'any 2005, i avui Jarrín dedica la seva vida a ajudar altres pacients de càncer. No només ofereix ioga oncològic a diversos hospitals, sinó que també fa formacions per a professors d'aquest tipus de ioga a la Fundació Radika i ha escrit el llibre Yoga en tiempos de cáncer (Plataforma Editorial).

Els humans cada cop vivim més temps, però l’esperança de vida no creix igual a tot arreu. Les estadístiques demostren que la longevitat depèn molt de la dieta, l’accés a un bon sistema sanitari i la qualitat de vida que ofereix un estat amb una bona economia. Un factor que no es veu a les estadístiques però que també destaquen els científics són uns forts lligams socials i comunitaris. El país on la població viu més anys, una mitjana de 86,5, és Mònaco, que té una de les rendes per càpita més altes del món, un bon sistema sanitari i una dieta mediterrània, que ha estat designada pels científics com una de les més saludables del món. Però el fet de tenir només unes poques desenes de milers d’habitants també ajuda perquè la mitjana d’edat, en un país tan ric i benestant, sigui més alta. Si no tenim en compte els estats (o semiestats) petits, el rànquing començaria pel Japó, amb una mitjana d’esperança de vida de 84,4 anys. Els japonesos també tenen una dieta saludable, molt centrada en el peix i els vegetals, i bona qualitat de vida. A l’extrem oposat del rànquing trobem països amb índexs elevats de pobresa. Nigèria, el país més poblat de l’Àfrica i amb un 40% de la població en la pobresa (a més d’una alta mortalitat infantil i altres factors, com situacions de violència elevades), és el que té menys esperança de vida, una mitjana de només 54,6 anys. Entre Mònaco i Nigèria hi ha 30 anys de vida de diferència.

Catalunya torna a estar sense trens, per tercera vegada aquesta setmana. El Govern ha anunciat aquest dissabte a la tarda que mantindrà tota la xarxa ferroviària catalana de Rodalies, Regionals i Mitjana Distància aturada com a mínim fins dilluns. Així ho ha explicat la consellera de Territori, Sílvia Paneque, en una nova compareixença en què ha dit que el servei de trens –que ha quedat aturat al migdia– tampoc es reprendrà demà diumenge. "No podem garantir la seguretat", ha insistit.

L'historiador nord-americà Mark Bray, especialitzat en drets humans, terrorisme i radicalisme, i autor d'Antifa. El manual antifascista (Capitán Swing), va decidir marxar dels Estats Units amb la seva família l'octubre de l'any passat. S'havia convertit en un blanc a la diana de l'extrema dreta auspiciada per Donald Trump. Ara viu a Madrid i aquest divendres ha participat a l'Enfoquem, el fòrum de les solucions que organitza l'ARA. Durant la seva intervenció, ha explicat com els moviments neofeixistes adopten formes que solien pertànyer a les protestes de l'esquerra, però sense el seu contingut. "Fan servir la violència no com a instrument, però sí com a valor per retornar a un passat imaginari on les jerarquies són respectades", ha sentenciat. L'autor denuncia també el règim patrimonialista que impera als Estats Units, on els límits entre l'esfera pública i els beneficis privats són cada cop més difusos.

Daniel Knowles va néixer al Regne Unit i ara viu a Chicago, als Estats Units. Als dos països diu que està fart de sentir alertes a la ràdio sobre un nou "carmageddon", els típics embussos de trànsit apocalíptics de la tornada de vacances. D'aquí va sorgir la idea per al títol del seu llibre, Carmageddon (Capitán Swing), on aquest periodista excorresponsal de The Economist analitza les forces que han convertit el cotxe en el rei dels transports a la societat actual i les implicacions que això té, començant per la contaminació de l'aire. "Ens estem acostant als 2.000 milions de cotxes a tot el món, però el nombre creix molt més ràpid que la població", alerta.

Diuen que tots els joves volen ser funcionaris. Doncs Maria Serra és la prova del contrari. Activista des d'abans dels 17 anys, s'ha mobilitzat contra la crisi climàtica, pel feminisme, per Palestina, per l'habitatge. Va ser portaveu de Fridays for Future (FFF) a Espanya i va ser ambaixadora del Pacte Europeu pel Clima, fins que va decidir que no volia representar una UE militaritzada i va renunciar al càrrec. Amb només 23 anys, ha estat en fòrums internacionals per defensar unes idees que molts poden veure radicals i pròpies de la joventut, però que ella defensa amb convicció, arguments i una lucidesa que ja voldrien molts polítics.

En plena batalla oberta –ara per ara dialèctica– amb els seus aliats d'Europa i de l'OTAN a compte de Groenlàndia, Donald Trump ha fet aquest dijous un pas més en el seu aïllament internacional i ha ordenat la retirada dels Estats Units de 66 organitzacions i tractats internacionals, 31 de les quals són organismes de l'ONU. En la llista d'entitats en les quals Washington deixa de participar i de contribuir econòmicament hi ha la Convenció de l'ONU contra el Canvi Climàtic (UNFCCC), del grup de científics climàtics IPCC, el Consell Econòmic i Social de l'ONU (ECOSOC) o ONU Energia. També retira el país de la plataforma científica sobre Biodiversitat IPBES, de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN en anglès), i d'organismes com el Fòrum Global de Contraterrorisme, el Fòrum d'Energia Internacional, l'Associació per a la Cooperació de l'Atlàntic, el Centre de Ciència i Tecnologia d'Ucraïna, o grups sobre minerals i sobre renovables, entre d'altres.

La Loteria de Nadal, la grossa, el Nen... En aquestes dates més que mai juguem amb l'atzar, si és que realment existeix, i posem a prova la nostra sort. I més que mai també ens preguntem –o sovint ens responem– si som persones afortunades o si sempre ens cau la torrada per la part de la mantega. Doncs resulta que això de tenir molt bona sort o de ser malastruc és una cosa que la psicologia també ha estudiat. La conclusió? Doncs que depèn, sobretot, de nosaltres mateixos. No pas de forces sobrenaturals que mouen les fitxes al nostre voltant en favor o en contra nostra, sinó de la nostra actitud davant la vida.

8 de febrer

Eleccions

El 2026 arrenca amb el rum-rum d'un possible avançament electoral a l'estat espanyol per les diverses crisis que assetgen el partit de Pedro Sánchez. Però mentre això no es confirma, aquest any hi ha programades diverses eleccions autonòmiques que serviran de preludi de la pugna pel govern espanyol. El PP posarà a prova la seva majoria l'Aragó –on no ha pogut pactar un govern amb Vox i ha convocat eleccions– el dia 8 de febrer, a Castellà Lleó el 15 de març, i a Andalusia al juny. Tres dates decisives per prendre el pols a la batalla PSOE-PP per l’executiu central, que no es descarta que acabi sent una altra de les cites electorals de l’any.

]]>

La pèrdua de glaceres al món es calcula normalment en termes de quilòmetres quadrats o en volum de gel. Però cada glacera individual, per molt petita que sigui, és única. "Pot ser un lloc cultural històric, una atracció turística o un símbol d'identitat regional. La seva pèrdua potser no té impacte en el nivell del mar o els recursos aqüífers, però pot tenir un impacte local molt important", diu l'investigador Lander Van Tricht, de l'institut tecnològic suís ETH Zürich. Alguns estudis asseguren que ja hem perdut un 10% de les glaceres mundials per la crisi climàtica. Ara Van Tricht lidera un estudi, publicat aquest dilluns a la revista Nature Climate Change, que prediu el nombre de glaceres que es perdran aquest segle en funció dels diversos graus d'escalfament global.

]]>